Humanisme i Renaixement, gairebé
inseparables
Humanisme i Renaixement són indestriables, perquè l'Humanisme és el
moviment ideològic bàsic del Renaixement. Però no és un solament un moviment
intel·lectual, sinó també social
i econòmic.
- És un moviment cultural i estètic dels segles XV i XVI basat en la reivindicació de la civilització
grecollatina, que comporta la
restitució, interpretació i anotació dels textos clàssics, així com assimilar-ne
les idees i els valors i imitar i superar els models
literaris,
arquitectònics i figuratius.
- S'inicia i té el centre a Itàlia. Comença amb Petrarca, encara que alguns situen l'inici amb Giotto, una
generació abans, però això portaria a incloure-hi també Dante. Des d'Itàlia
es va difondre als altres països europeus mitjançant la presència
d'humanistes o d'artistes italians a ciutats estrangeres, pels viatges
d'estudi dels estrangers a Itàlia, per la difusió dels escrits dels
humanistes italians i dels escriptors clàssics que estos van descobrir
i editar.
- Aspectes bàsics del Renaixement són l'exaltació de la dignitat
humana,
el reconeixement de l'individu i el seu paper al món i una
ordenació laica de la societat.
- La difusió de les idees va ser afavorida per la invenció i introducció
de la impremta i altres plataformes, com les biblioteques públiques,
les universitats i les corts reials o aristocràtiques.
- Des del punt de vista religiós destaquen les reformes iniciades per
Erasme de Rotterdam, continuades per Luter amb la Reforma, que va provocar
l'aparició del Protestantisme i la reacció catòlica, la Contrareforma i
el Concili de Trento.
- A més, destaquen els descobriments
geogràfics, que van permetre
eixamplar el món conegut i van desplaçar el centre de gravetat econòmic i
polític des del
Mediterrani cap a l'Atlàntic i la teoria heliocèntrica de Copèrnic, que
va canviar la visió del món, fins aleshores geocèntrica, basada en les
teories ptolemaiques.
- La seua fi se
situa cap al 1630, encara que altres autors la situen cap al 1570.