Humanisme i Renaixement, gairebé inseparables

Humanisme i Renaixement són indestriables, perquè l'Humanisme és el moviment ideològic bàsic del Renaixement. Però no és un solament un moviment intel·lectual, sinó també social i econòmic.

• És un moviment cultural i estètic dels segles XV i XVI basat en la reivindicació de la civilització grecollatina, que comporta la restitució, interpretació i anotació dels textos clàssics, així com assimilar-ne les idees i els valors i imitar i superar els models literaris, arquitectònics i figuratius.
• S'inicia i té el centre a Itàlia. Comença amb Petrarca, encara que alguns situen l'inici amb Giotto, una generació abans, però això portaria a incloure-hi també Dante. Des d'Itàlia es va difondre als altres països europeus mitjançant la presència d'humanistes o d'artistes italians a ciutats estrangeres, pels viatges d'estudi dels estrangers a Itàlia, per la difusió dels escrits dels humanistes italians i dels escriptors clàssics que estos van descobrir i editar. 
• Aspectes bàsics del Renaixement són l'exaltació de la dignitat humana, el reconeixement de l'individu i el seu paper al món i una ordenació laica de la societat. 
• La difusió de les idees va ser afavorida per la invenció i introducció de la  impremta i altres plataformes, com les biblioteques públiques, les universitats i les corts reials o aristocràtiques.
• Des del punt de vista religiós destaquen les reformes iniciades per Erasme de Rotterdam, continuades per Luter amb la Reforma, que va provocar l'aparició del Protestantisme i la reacció catòlica, la Contrareforma i el Concili de Trento.
• A més, destaquen els descobriments geogràfics, que van permetre eixamplar el món conegut i van desplaçar el centre de gravetat econòmic i polític des del Mediterrani cap a l'Atlàntic i la teoria heliocèntrica de Copèrnic, que va canviar la visió del món, fins aleshores geocèntrica, basada en les teories ptolemaiques.
• La seua fi se situa cap al 1630, encara que altres autors la situen cap al 1570.