El paper de l'home al món

Posat a reduir a síntesi provisional els principals punts de coincidència entre les apologies de la dignitat humana i les apologies de la cultura que s’alimenta en les litterae humaniores, jo proposaria un "arquetip" així:

• L’home és superior als animals per obra de la raó, l’instrument del qual és la paraula. Amb la parla s’adquireixen les lletres i les bonae artes, que no constitueixen un factor adjectiu, sinó la substància mateixa de la humanitas. La humanitas, per tant, més que una qualitat rebuda passivament  és una doctrina que ha de conquerir-se.
• No només això: l’autèntica llibertat humana s’exerceix mitjançant el llenguatge, a través de les disciplines, tant en la vida civil com en la contemplació. Perquè amb estes eines l’home pot dominar la terra, edificar la societat, obtenir tot coneixement i ser, així, totes les coses  (un microcosmos), realitzar veritablement les possibilitats divines que li promet el fet d’haver estat creat a imatge i semblança de Déu.

Francisco Rico. El sueño del humanismo. Madrid: Alianza Editorial. 1997. Col·lecció “Alianza Universidad”, núm. 754, pàg. 171.