Característiques del Renaixement

Rossich explica el Renaixement com l’últim fruit de la cultura medieval; molts dels fenòmens que fins ara es consideraven renaixentistes són manifestacions paral·leles d’este procés de modernització de les cultures d’Occident. El Renaixement s’explica per una voluntat de l’home modern de retorn a l’antiguitat, però no és ni de bon tros una restauració rigorosa de la cultura antiga. Com a categoria estètica i ideològica, és un moviment complex plasmat a algunes regions italianes dels segles XV i XVI, que després derivarà a altres regions europees amb adaptacions a les tradicions locals, que es mostra –en llatí generalment- a l’obra dels humanistes; però el Renaixement italià influí en les altres literatures europees i, a més, el procés que mena al Renaixement fou gradual i pertot arreu es manifestaren fenòmens que hi apuntaven. Cal dir, a més, que hi ha un prejudici historiogràfic que diu que el Renaixement és el període posterior obligatori de l’Edat Mitjana.

Les característiques culturals del Renaixement són el descobriment de l’individu, el sentit de la història, la valoració del nacionalisme, el sentit crític, l’ambició intel·lectual i social, el sentit de renaixença cultural amb menyspreu pel passat medieval, el reconeixement i recuperació d’uns models clàssics, l’afebliment del protagonisme de la religió i l'ordenació laica de la societat, l’optimisme vital, la sensualitat, el gust pel paisatge i el rebuig del macabre.