Característiques del Renaixement
Rossich
explica el Renaixement com l’últim fruit de la cultura medieval; molts dels
fenòmens que fins ara es consideraven renaixentistes són manifestacions paral·leles
d’este procés de modernització de les cultures d’Occident. El Renaixement
s’explica per una voluntat de l’home modern de retorn a l’antiguitat, però
no és ni de bon tros una restauració rigorosa de la cultura antiga. Com a
categoria estètica i ideològica, és un moviment complex plasmat a algunes
regions italianes dels segles XV i XVI, que després derivarà a altres regions
europees amb adaptacions a les tradicions locals, que es mostra –en llatí
generalment- a l’obra dels humanistes; però el Renaixement italià influí en
les altres literatures europees i, a més, el procés que mena al Renaixement
fou gradual i pertot arreu es manifestaren fenòmens que hi apuntaven. Cal dir,
a més, que hi ha un prejudici historiogràfic que diu que el Renaixement és el
període posterior obligatori de l’Edat Mitjana.
Les
característiques culturals del Renaixement són el descobriment de
l’individu, el sentit de la història, la valoració del nacionalisme, el sentit crític, l’ambició intel·lectual
i social, el sentit de renaixença cultural amb menyspreu pel passat
medieval,
el reconeixement i recuperació d’uns models
clàssics, l’afebliment del
protagonisme de la religió i l'ordenació laica de la societat,
l’optimisme vital, la sensualitat, el gust pel paisatge i el rebuig del
macabre.