El jo medieval

A l’Edat Mitjana la concepció del món era providencialista: Déu ha creat un món governat per la providència divina, coherent i sotmès a la llei natural. Totes les coses estan per a servir a l’home, i este ha de servir a Déu, perquè cadascú ha d’honrar el seu senyor. El rei ho és per voluntat divina i el súbdit ha d’honrar-lo, perquè és el representant de Déu.

A partir d’això es deriven moltes coses importants: només estan capacitats per a parlar d’ells mateixos, o millor dit, amb la seua pròpia veu, aquelles persones que tenen autoritat, per a la qual cosa cal, o bé ser representant de Déu a la terra –ser un rei-, o ser un cavaller –tenir coratge, fruit de la confiança de Déu- o bé tenir saviesa, qualitat intel·lectual que abasta des de la prudència fins a l’astúcia.

La idea del jo renaixentista és diferent, però.