Edat Mitjana i classicisme 

La idea dels "escolàstics" va ser també una invenció dels humanistes, que veien unitat on els propis filòsofs medievals havien vist diferència i conflicte. D'igual manera, els humanistes van encunyar termes com "edat obscura" o "Edat Mitjana" (medium aevum) per a denominar el període anterior a la recuperació o Renaixement del món clàssic que estaven fomentant. Els humanistes van definir en contraposició l'Edat Mitjana. El problema de la compatibilitat o incompatibilitat entre el saber clàssic i el cristià es mantindria com una preocupació constant dels humanistes durant el Renaixement. 

El classicisme va ser un assumpte controvertit, com ho demostra un debat a inicis del segle XV: un frare dominicà va atacar Salutati per estimular l'estudi d'autors pagans, ja que l'estudi de la "filosofia" i la "literatura mundana" no servia per a la salvació, ans al contrari. Denunciava també les "mentides" de la retòrica, i una altre participant en el debat va atacar Virgili per "mentider", perquè el relat de la fugida d'Enees de Troia havia de ser o una història vertadera o un feix de mentides. No hi havia lloc al seu món mental per a la moderna idea de "ficció".

Salutati va defensar la poesia dels seus detractors, ja que la pell podia ser pagana, però l'intern era moral o cristià. Afirmava que els studia humanitatis i els studia divinitatis estan vinculats tan estretament que el coneixement autèntic i complet dels uns no es pot aconseguir sense els altres.