Societat i economia renaixentista
La societat de finals del segle XV es caracteritza per la inestabilitat. La transformació econòmica del segle XII havia determinat la ruïna del món feudal l'aparició del pagès lliure i de la burgesia. L'evolució progressiva d'esta nova societat es va veure truncada a partir del segle XIV per l'aparició del capitalisme inicial, l'afluència de metalls preciosos amb l'augment consegüent d'encunyament de moneda i demanda de productes agrícoles, la difusió d'unes quantes teories revolucionàries en l'ordre polític i religiós que van produir alteracions socials sobre estes noves classes inestables.
[...]
La burgesia d'esta època ja no és la medieval, que va desaparèixer amb la ruïna de l'administració autònoma de les ciutats i l'aparició del capitalisme; ara és la classe immediata a la noblesa, que té educació, fortuna, negocis i càrrecs a l'administració de l'Estat. L'alta burgesia, capitalista i nacional, en part s'ennobleix per la compra de títols nobiliaris i possessions agrícoles, per enllaços familiars i per la consecució de privilegis que l'equipara als nobles de segona categoria. El desenvolupament de les professions liberals, sobretot dels juristes, fan nàixer una noblesa especial vinculada al càrrec i transmissible per herència. Esta gran burgesia, protegida per la reialesa renaixentista, a la qual treu de constants ofecs econòmics, té en els temps moderns una gran importància, no solament per la seua potència econòmica, sinó també per la creixent intervenció en els consells i administració de de l'Estat i se separa cada vegada més dels restants habitants de la ciutat, que encara estan vinculats a la tradicional organització gremial. [...]
L'aristocràcia renaixentista ja no és la poderosa i privilegiada que va lluitar contra la reialesa, aliada amb la burgesia, dels segles anteriors. Ara s'ha convertit en un dòcil instrument de les monarquies nacionals, i només va subsistir en aquells països a costa del sacrifici de la noblesa de segon grau, els hidalgos, que va ser-ne la gran víctima.
[...]
Els alts càrrecs eclesiàstics seguien vinculats a fadristerns de la noblesa, sense cap vocació, per l'atractiu de les grans rendes episcopals o abacials. La cobdícia d'estos béns va ser un dels més grans motius que van provocar la reforma protestant.[...]
Durant l'Edat Mitjana la moral catòlica havia exercit una tutela sobre els negocis, el principi del preu just, que condemnava com a usura qualsevol guany desmesurat. Al Renaixement el negociant abandona esta pràctica i, dut pel desig d'empresa i de lucre abandona esta pràctica, segueix el camí dels jueus, sobretot en el préstec a un interès elevat, tan sol·licitat els papes i reis.[...]
Venècia havia assegurat el comerç amb l'Orient Llunyà, l'Índic i el Mediterrani, però això es va afonar a causa de l'expansió turca, els descobriments dels pobles hispànics i la llibertat econòmica exigida pel capitalisme modern.
Antonio Palomeque Torres. Historia Universal (Cultural y política). Barcelona: Bosch, Casa Editora, 1963, tom II, pàg. 150-152.