| Martí Luter (1483-1546) va ser un
teòleg i reformador alemany. El 1505, preocupat per la seua salvació, va
entrar a l'orde dels agustins, on va ser ordenat sacerdot el 1507. A la
Universitat de Wittemberg es va dedicar a l'estudi de les Sagrades Escriptures entre 1508 i 1510, en què va marxar a Roma. Els abusos i
defectes de la Cúria van influir en ell. Va interpretar el text de
sant Pau "sereu salvats per la gràcia i per la fe" de manera
que les bones obres no serveixen per a res, sinó que només ens justifica
la fe en Crist. Va reaccionar contra les indulgències que es feien a
Alemanya per a recollir fons per a construir la basílica de sant Pere,
va manar posar el 1517 les seues 95 tesis en llatí a les portes de la
catedral de Wittemberg, cosa que va motivar l'inici de la Reforma -el luteranisme-.
La seua
intenció no era provocar un cisma, sinó lluitar contra els abusos i
errors. Invitat a retractar-se per la butlla Exurge, la va cremar a
la plaça de Wittemberg, i va ser condemnat pel Papa. Des
d'aleshores va publicar els seus escrits bàsics que van servir de
fonament de l'Església reformada: exhorta el poble alemany a fer-se
conscient per a salvar l'Església i la pàtria, a oposar-se al poder
papal, a l'exclusivitat de la interpretació de la Sagrada Escriptura per
part del clero, al dret del Papa de convocar un Concili Universal; exigeix
la reforma de la Cúria romana, la supressió del celibat dels
capellans i no admet més sagraments que el Bateig i el Sopar, però
retirant-li el caràcter de sacrifici. No admet la transsubstanciació,
sinó la impanació. El 1521 va rebre a butlla papal d'excomunicació
definitiva i, per no retractar-se, es va recloure al castell de Wartburg,
on va començar la traducció de la Bíblia, que va acabar el 1534. El 1522 va introduir reformes al culte de la nova Església. El 1525 va
trencar amb l'humanisme d'Erasme
de Rotterdam i va combatre els moviments anabaptistes. Es va casar amb
l'exmonja Caterina Bora. Als anys següents es va dedicar a a
l'organització de la litúrgia de la seua Església i va resumir la seua
doctrina en dos catecismes, els Articles d'Esmalcalda i la Confessió
d'Augsburg. Roma encara va intentar que es retractés, però ell va
contestar amb virulentes diatribes contra el Papat.
L'església catòlica va contraatacar amb el Concili
de Trento i la Contrareforma.
|
