LOS COL·LOQUIS DE LA INSIGNE CIUTAT DE TORTOSA

 

Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa fets per mossèn Cristòfol Despuig, cavaller, en los quals se tracta de l'assento, de l'antiquitat, del nom, de la conquista, de la llibertat i privilegis que la dita ciutat té; de les excel·lències i coses estranyes i meravelloses que dins los térmens d'aquella se troben, i de la varietat dels fruits que s'hi cullen. Donen-se avisos i consells saludables per al bon estament i regiment de la ciutat e sos particulars; toquen-se vàries històries, i moltes d'elles en llaor de la Corona d'Aragó i singularment de la nació catalana, dignes de memòria i agradables d'oir. Són dirigides a l'il·lustríssim senyor comte d'Aitona, any 1557.


[Endreça]

 

Lletra per a l'il·lustríssim senyor comte d'Aitona, gran senyor de les baronies de Xiva i Beniarjó i majordom del rei nostre senyor, ab la qual se li dirigix la present obra.

Segons la doctrina de l'excel·lent poeta Horàcio escrita en la seva art de poesia, Il·lustríssim Senyor, ningú deu empendre obra desigual a les forces sues. Les paraules formals d'Horaci són aquestes: "Sumite materiam uestris qui scribitis aequam uiribus." I per ço, jo, conforme a esta doctrina, no havia o no devia posar la mà en escriure lo que va en estos sis col·loquis, perquè en la part de l'obra la dificultat era gran, com se porà comprendre per lo discurs d'ella, i per la part mia l'habilitat és poca. Però per parèixer-me que a deixar jo de posar-la-hi, deixara per ventura de saber-se lo que tant a l'honra i reputació d'aquesta ciutat de Tortosa, en nostros temps tan oblidada, convé (de la qual jo, com a natural d'ella, dec tenir singular cuidado i memòria: que és l'antiga fundació sua, lo nom verdader i los successos d'ella, ses excel·lències i coses meravelloses que dins sos térmens generals se troben), me só determinat de seguir una tan raonable i justificada empresa, estimant que fóra major l'inconvenient del callar que no del tan perfet parlar; perquè cert és cosa admirable trobar-se dins d'un terme d'una particular població tantes coses que a penes en tot un regne se troben, i seran molt pocs les regnes on tantes se n'hi tròbien.

I així, traent de la flaquesa forces, i confiat que al bon ànimo les coses dificultoses se li faciliten, he deliberat traure a llum tot lo que [d]'aquesta tan honrada ciutat i, per usar les paraules de Plini, celebèrrima, que així la nomena ell, he trobat en diversos autors escrit, i en pedra i metall esculpit, i per mi mateix mirat i tractat. L'estil, a la veritat, és baix i humil, mas no desconvenient a l'escriptura de col·loquis; però certifique a Vostra Senyoria que en lo que toca a escriure veritat, en quant possible és estat, he procurat seguir lo que han deixat per cosa més certa los més verdaders autors.

I ab tal que lo subjecte que jo he pres per a posar la mà a la ploma de Tortosa, la intenció i propòsit principal meu, emperò, és estat escriure algunes coses de Catalunya, i per ço van en l'obra entreteixides i tocades altres històries, i les més en glòria i honra de la Corona d'Aragó i singularment de la nació catalana, així com per a l'ornato d'ella com per a major delit dels que la llegiran. Donen-se també alguns avisos i consells saludables per al bon estament i policia de la mateixa ciutat. I perquè Tortosa entre les altres poblacions de Catalunya seguí aquella general opinió de fer la guerra al rei d'Aragó don Joan, segon d'aquest nom, per la capció i mort del príncep don Carlos, son fill, he delliberat tractar en tot lo quint col·loqui de les causes d'aquella guerra, per mostrar les ocasions que lo rei donà als catalans per a fer lo que feren, i per abonar-los d'allò que contra ells deixen escrit Lucio Marineo i altres per tenir més compte ab lo llagot que no ab la real veritat. I sé que fóra millor que de res d'aquelles torbacions no es tractara per no reduir a la memòria llàstimes velles i danys irreparables que se'n seguiren, però puix no han dubtat malèvolos d'escriure constants descomediments [que] han escrit en ofensa de la nació catalana, i tan públicament se consent i va per totes parts lo que han escrit, no és mal, ans és molt bé i cosa necessària, que escriga també la defensa, puix pot ser bona i seria falta molt gran, al meu parer, que escriure se deixàs.

No he volgut escriure-la en llengua castellana per no mostrar tenir en poc la catalana, i també per no valer-me de llengua estranya per a llustrar i defensar la naturalesa pròpia, que es la principal intenció de mon treball; ni tampoc la he volguda escriure en llatina perquè no pareguera ser tan generalment tractada i entesa  per los de la nostra nació com jo volguera, per honra i contentament dels quals s'és escrita. Ab tot, van en ella tocades algunes autoritats llatines escrites per gravíssims autors, per no fer-los perdre la finor i propietat que ab si porten ab aquella copiosa llengua. Que no les entenguen los que no són llatins, no els serà, emperò, impediment per a l'entendre l'obra en tot lo demés.

Ha'm paregut dirigir-la a Vostra Senyoria per creure que per dos principals coses li serà agradable lo servei; la primera, perquè mossèn Guillem Ramon Montcada, predecessor de Vostra Senyoria, fonc la principal part de la conquista de Tortosa; la segona, perquè fonc, lo mateix Montcada i sos successors, senyors de la mateixa Tortosa fins en lo temps de lo rei en Jaume Segon. I així que tractant-se de Tortosa necessàriament s'ha de tractar i fer memòria del valor i glòria del nom Montcada, de qui vui és Vostra Senyoria lo cap en tota la Corona d'Aragó, i per ço ab raó puc creure que li serà condició agradable lo servei.

Suplique a Vostra senyoria sia servit rebre ab semblant amor de com se fa, perquè ab lo favor i sombra de Vostra Senyoria reste escusada aquesta obra contra les malicioses llengües. I no tinga en poc, encara que sia poc, perquè no es pot dir que dóna poc lo qui tot lo pot dóna; considerant que só jo lo primer que ha gosat acometre tan treballosa i dificultosa empresa; perquè és cert que fa més lo qui lo principi de qualsevol cosa fa, que no fa lo qui aprés ajusta, "quia facile est inuentis addere". Les faltes de l'obra, que no seran poques, pendrà Vostra Senyoria i los que la llegiran ab la paciència i comport que la bona voluntat ab que s'és feta hi mereix. I Nostre Senyor, la molt il·lustre persona de Vostra Senyoria, ab aument d'estats, guarde com pot. És de Tortosa, als etc.

 

De nobilitate et claris uirtibus

Christophori Dezpodii

epigramma auctore Iacobo Vitale

 

....[Poema llatí dedicat per Jaume Vidal a Cristòfol Despuig]

 

Christophori Depodio

Petrus Cerdanus, iuris utriusque doctor

Ut Colloquia sua in lucem emittat

 

....[Poema llatí dedicat per Pere Cerdà a Cristòfol Despuig]