L'Art poètica o Epístola als
pisons (segle I aC.), d'Horaci
Obra comparable a la Poètica d'Aristòtil, és un tractat de poètica,
una exposició de
teories literàries i retòriques sobre diversos aspectes relacionats amb la
creació poètica recollides de fonts gregues i romanes, com Plató, Aristòtil
o Neoptòlem. El seu objectiu és comentar com cal confegir de manera correcta i
adequada una obra literària i, per això, ofereix consells útils sobre preceptes
tècnics per a l'escriptor novell. Propugna que l'escriptor conegui la dimensió
ètica de la vida ciutadana perquè pugui dotar els personatges d'un
caràcter adient. Són imprescindibles l'elegància, la mesura i
l'art per tal d'interessar el lector o l'espectador, ja que així li
produirà plaer mitjançant la seua implicació en els sentiments dels personatges
i l'acció exposada. Això exigeix concisió i versemblança perquè els
preceptes puguin ser apresos i recordats amb fidelitat. En darrera instància,
l'objectiu d'instruir i plaure amb intencionalitats ètiques demana la
màxima perfecció poètica possible.
Invita els poetes contemporanis a elaborar obres literàries de qualitat.
prenent com a model els grecs i posa èmfasi en el caràcter pedagògic
de la literatura i emet les següents idees generals:
- Té una concepció mimètica de l'art i de la literatura: l'artista
i el poeta són imitadors i la matèria imitada ha de ser fidel al model (ut
pictura poesis), com ho és la natura, ordenada, harmònica i
virtuosa. Cal que el creador triï els temes adequats a les seues
capacitats i que les exposi d'una manera equilibrada (sumite materiam
uestris qui scribitis aequam uiribus) abans de tractar una temàtica
nova. Cal que segueixi la millor tradició (la millor és Homer).
- És exigible la unitat, la coherència i la versemblança en l'obra
literària i l'artística, que han de tenir un decòrum
(harmonia, equilibri, proporció), ha de tenir una unitat, una simplicitat i
una estructuració orgànica, ha de formar un tot. L'estil ha de ser
apropiat per a cada gènere i la caracterització dels personatges ha d'anar
en consonància amb la seua edat i la seua condició social. Ara bé,
malgrat el que s'ha dit, el poeta -l'escriptor,
el literat- difereix de l'historiador,
de tal manera que pot presentar infidelitats o inexactituds, sempre que hi
hagi decòrum (és a dir, versemblança, coherència i adequació).
Són interessants de veure els preceptes de composició que dóna
Horaci per a la tragèdia i la comèdia, perquè ens il·lustren perfectament la
idea que ha estat exposada més amunt:
- Cal adaptar l'estil als caràcters dels personatges (decòrum):
cal que els personatges siguin versemblants.
- Cal escollir l'estil apropiat per a cada gènere dramàtic,
tragèdia i comèdia, tant pel tema om pel metre.
- Cal evitar la representació d'escenes sagnants o excessivament
meravelloses i prescindir del deus ex machina, que és
inversemblant.
- Cal dividir l'obra teatral en cinc actes.
- Limitar el nombre de personatges a tres que parlin a escena; si
n'hi ha un quart, ha de romandre callat.
- Cal considerar el cor com un actor, que ha d'intervenir en l'acció
amb una funció argumental que tingui una influència moral equànime i
benfactora.
- Les obres dramàtiques s'han d'acompanyar d'una música sòbria i
refinada.