L'ensenyament universitari, i gran part de la cultura escrita medieval, es fonamentava en els textos dels autors (auctores), és a dir, d'aquells que tenien autoritat (auctoritas) per a la transmissió de la veritat. Ensenyar i aprendre consistia en l'exposició i el coneixement de les autoritats. Es tractava d'una nòmina més o menys establerta i tancada d'autors diversos en disciplines diverses, des de l'Antiguitat clàssica i els Pares de l'Església fins als universitaris del segle XIII. El seu ús per a resoldre les qüestions que es plantegessin en cada disciplina era indefugible. Aquests procediments tendien a menysprear l'originalitat. El treball dels intel·lectuals, en general, consistia a compaginar les autoritats i a resoldre les qüestions que la lectura d'aquestes suscitava; tanmateix, l'explicació dels autors portava també al plantejament de problemes nous, com la lectura fora de context.
| Índex | Renaixement | Diàleg | Col·loquis | Despuig | Transmissió | Tortosa |