Francesc de Montcada i Cardona, el comte d'Aitona
Joan de Montcada fou succeït per Francesc de Montcada i de Cardona (26), fill seu, a qui Cristòfor Despuig, que devia tenir més o menys la mateixa edat, dedicà els Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa [ED, 18]. Casat amb Lucrècia de Gralla, filla del mestre racional de Catalunya Miquel de Gralla, això li degué aportar el càrrec de mestre racional de Catalunya. El 1554 va ser empresonat a Barcelona per la seua actitud solidària amb el comanador major Lluís de Requesens i intransigent davant el general de les galeres reials Bernardino de Mendoza per qüestions de preeminència i potser est acte va animar Cristòfor Despuig a dedicar-li l'obra. Però des d'aleshores el comportament del comte fou de total submissió a les autoritats reials i el 1564 va aglutinar l'animadversió del braç militar per la seua incondicional fidelitat al lloctinent general de Catalunya García Álvarez de Toledo. A partir d'este moment va ascendir, ja que va comprar el comtat d'Osona i el vescomtat de Cabrera el 1574, el 1581 seria ascendit a marquès d'Aitona, el 1580-81 fou gran senescal d'Aragó i lloctinent general de Catalunya, i els anys 1581-94 de València, on va tenir una cort que recordava la dels ducs de Calàbria per la seua fastuositat.
Segons Eulàlia Duran, el 1557 Despuig no podia conèixer l'actitud oportunista de Francesc de Montcada, contrària als seus principis.