Semblances entre les dedicatòries de Despuig i Maquiavel

Dedicatòria d'El príncep Dedicatòria i endreça de Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa
Desitjant jo, doncs, oferir-me a la vostra Magnificència amb algun testimoniatge de la meva devoció a vós, no he trobat entre totes les meves pertinences res que tingui en tant de preu o estimi tant com...

I així que tractant-se de Tortosa necessàriament s’ha de tractar i fer memòria del valor i glòria del nom Montcada, de qui vui és Vostra Senyoria lo cap en tota la Corona d’Aragó, i per ço ab raó puc creure que li serà condició agradable lo servei.

 

He conegut en tants anys i amb tants perills traent de la flaquesa forces
considerant que só jo lo primer que ha gosat acometre tan treballosa i dificultosa empresa;
Aquesta obra, no l'he ornada ni l'he farcida de clàusules àmplies o ornament superficial, amb què molts acostumen a descriure i ornar llurs coses, L’estil, a la veritat, és baix i humil, mas no desconvenient a l’escriptura de col·loquis; però certifique a Vostra Senyoria que en lo que toca a escriure veritat,
 I, tot i que consideri que aquesta obra és indigna de la vostra presència, tanmateix tinc prou confiança que la vostra benvolença voldrà acceptar-la, tenint en compte que jo no us puc fer cap present millor que d'oferir-vos la facultat d'assabentar-vos en un temps brevíssim de tot allò que jo he conegut en tants anys i amb tants treballs i perills I no tinga en poc, encara que sia poc, perquè no es pot dir que dóna poc lo qui tot lo que pot dóna
Prengui, doncs, la vostra Magnificència aquest petit present amb el mateix ànim amb què jo l'ofereixo Suplique a Vostra senyoria sia servit rebre ab semblant amor de com se fa, perquè ab lo favor i sombra de Vostra Senyoria reste escusada aquesta obra contra les malicioses llengües
s'adonarà de com suporto tan immerescudament una malvolença gran i continuada de la fortuna.

Malgrat que no es pugui dir que hi ha còpia o intertextualitat, sí que hi ha una semblança d'estil i d'intencions: en el moment de presentar l'obra, tots dos són personatges caiguts en desgràcia, apartats del govern de la ciutat. Presenten l'obra a l'home més important a què es poden dirigir: al príncep Llorenç de Mèdici, l'un, al descendent dels Montcada i mestre racional de la Corona d'Aragó l'altre. Tots dos autors afirmen sentir gran devoció per ells per la seua família, expliquen que l'obra ha costat molts esforços -trauen forces de flaquesa, han conegut el tema amb molts anys i perills-, afirmen no haver fet una obra recarregada, sinó senzilla d'estil, la presenten com a indigna i poca cosa, però que amb tot és molt degut a la pobra condició dels donants. Finalment supliquen que els la prengui i els ajudi a difondre-la per tal que superi les diverses classes de censura i ajudi els autors a sortir del tràngol en què estan immergits. En resum, es presenten humilment amb la intenció que el personatge poderós els millori el seu estatus personal del moment i els doni un cop de mà per a recuperar l'estatus anterior.

És possible, però, que la semblança sigui casual, deguda a les circumstàncies paregudes que estaven vivint.

Malauradament per a ells, sembla que cap dels dos no van tenir cap èxit en l'inici, perquè Llorenç de Mèdici va ignorar El príncep i el comte d'Aitona sembla ser que també ho va fer amb Los col·loquis.

 

Índex

Renaixement

Diàleg

Col·loquis

Despuig

Transmissió

Tortosa