Semblances entre les dedicatòries de Despuig i Maquiavel
| Dedicatòria d'El príncep | Dedicatòria i endreça de Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa |
| Desitjant jo, doncs, oferir-me a la vostra Magnificència amb algun testimoniatge de la meva devoció a vós, no he trobat entre totes les meves pertinences res que tingui en tant de preu o estimi tant com... |
I
així que tractant-se de Tortosa necessàriament s’ha de tractar i
fer memòria del valor i glòria del nom Montcada, de qui vui és
Vostra Senyoria lo cap en tota la Corona d’Aragó, i per ço ab raó puc
creure que li serà condició agradable lo servei.
|
| He conegut en tants anys i amb tants perills | traent de la flaquesa forces |
| considerant que só jo lo primer que ha gosat acometre tan treballosa i dificultosa empresa; | |
| Aquesta obra, no l'he ornada ni l'he farcida de clàusules àmplies o ornament superficial, amb què molts acostumen a descriure i ornar llurs coses, | L’estil, a la veritat, és baix i humil, mas no desconvenient a l’escriptura de col·loquis; però certifique a Vostra Senyoria que en lo que toca a escriure veritat, |
| I, tot i que consideri que aquesta obra és indigna de la vostra presència, tanmateix tinc prou confiança que la vostra benvolença voldrà acceptar-la, tenint en compte que jo no us puc fer cap present millor que d'oferir-vos la facultat d'assabentar-vos en un temps brevíssim de tot allò que jo he conegut en tants anys i amb tants treballs i perills | I no tinga en poc, encara que sia poc, perquè no es pot dir que dóna poc lo qui tot lo que pot dóna |
| Prengui, doncs, la vostra Magnificència aquest petit present amb el mateix ànim amb què jo l'ofereixo | Suplique a Vostra senyoria sia servit rebre ab semblant amor de com se fa, perquè ab lo favor i sombra de Vostra Senyoria reste escusada aquesta obra contra les malicioses llengües |
| s'adonarà de com suporto tan immerescudament una malvolença gran i continuada de la fortuna. |
Malgrat que no es pugui dir que hi ha còpia o intertextualitat, sí que hi ha una semblança d'estil i d'intencions: en el moment de presentar l'obra, tots dos són personatges caiguts en desgràcia, apartats del govern de la ciutat. Presenten l'obra a l'home més important a què es poden dirigir: al príncep Llorenç de Mèdici, l'un, al descendent dels Montcada i mestre racional de la Corona d'Aragó l'altre. Tots dos autors afirmen sentir gran devoció per ells per la seua família, expliquen que l'obra ha costat molts esforços -trauen forces de flaquesa, han conegut el tema amb molts anys i perills-, afirmen no haver fet una obra recarregada, sinó senzilla d'estil, la presenten com a indigna i poca cosa, però que amb tot és molt degut a la pobra condició dels donants. Finalment supliquen que els la prengui i els ajudi a difondre-la per tal que superi les diverses classes de censura i ajudi els autors a sortir del tràngol en què estan immergits. En resum, es presenten humilment amb la intenció que el personatge poderós els millori el seu estatus personal del moment i els doni un cop de mà per a recuperar l'estatus anterior.
És possible, però, que la semblança sigui casual, deguda a les circumstàncies paregudes que estaven vivint.
Malauradament per a ells, sembla que cap dels dos no van tenir cap èxit en l'inici, perquè Llorenç de Mèdici va ignorar El príncep i el comte d'Aitona sembla ser que també ho va fer amb Los col·loquis.