El jo renaixentista

Un dels elements característics i fonamentals del pensament del Renaixement és la presa de consciència del paper i de les possibilitats de l'ésser humà a l'univers. Això es mostra en la literatura en la difusió d'autobiografies i biografies, que havien ja començat a aparèixer al final de l'Edat Mitjana -una de les fonts del Tirant lo Blanch i del Curial e Güelfa són les cròniques particulars de cavallers, i el personatge Tirant és una còpia i recomposició de cavallers com Geoffroy de Thoisy, Roger de Flor, Janos Húndayi i Pedro Sánchez de Saavedra, mentre que el Curial s'inspira molt en les Cròniques- i de la passió pels retrats i autoretrats -destaca Dürer, però també Tiziano-. Així, la reflexió entusiàstica sobre la condició humana -els elogis de l'home, format a imatge de Déu- fou un dels temes predilectes del nou home de lletres del Renaixement, i l'esquema argumentatiu consisteix a diferenciar l'home dels altres éssers de l'univers, perquè l'home és l'únic que té capacitat racional, capaç d'instruir-se humanísticament i se'l valora per tal com actua. La dignitat humana es fa palesa en la capacitat intel·lectual, que no és hereditària ni estàtica, sinó que s'aconsegueix amb l'esforç, mitjançant el conreu de la ment i les lletres: la paraula és l'única manera de traduir la raó. La llibertat és l'element més radical constitutiu de l'home, que fa que l'home esdevingui el propi creador, i això implica responsabilitat i té transcendència religiosa i ètica, ja que l'home és radicalment lliure, responsable davant el seu propi lliure albir, l'home esdevé la mesura de totes les coses. Literàriament això és fa evident en la Faula de l'home (1518) de Joan Lluís Vives, o en el gènere del diàleg, obra assagística on l'autor exposa el seu propi pensament, radicalment propi, i del qual tenim el millor exemple en els Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557) de Cristòfol Despuig.