Llatí i llengua vulgar en els diversos gèneres literaris
del Renaixement
El nou home de lletres del Renaixement s’atansa al món clàssic amb una actitud filològica i arqueològica, amb la intenció de no manipular-ne la realitat.
Primer restitueix la literatura clàssica filològicament i potencia un llatí ric i elegant que imita el dels autors clàssics i elimina paraules i expressions corruptes de les llatí vulgar, cosa que comporta una renovació de les gramàtiques llatines.
En segon lloc, este refinament gramatical
el porta a analitzar sistemàticament l’estil de les obres clàssiques i això va
influir en les creacions literàries del Renaixement, imitant-les i superant-les
(imitatio i emulatio)
El llatí era l’únic idioma emprat a
la universitat, ja que estava considerat una koiné, i es considerava
l’idioma adient per a la difusió de les idees. Erasme era partidari de l’ús
del llatí, elegant i culte, tot i
que no era contrari a l’ús dels vulgars per a traduir la
Bíblia, per
exemple. Curiosament és un erasmista -creiem- qui empra el català en un diàleg,
Despuig, i ho justifica dient que tot i que el llatí és una llengua millor,
escriu l'obra en català perquè l’entenguin els seus contemporanis. Tota la
literatura que es considerava seriosa es feia en llatí, com els assajos i diàlegs,
al·legories –com la Faula de l’home...-, moltes tragèdies que
tenien el model en les de Sèneca, narracions breus i novelles –De dictis
et factis Alphonsi-...-, però es feia en llengua vulgar la resta de
literatura, com la poesia –tant la narrativa en vers, com les codolades, com
la poesia lírica-, la comèdia de situació i la de repertori, l’entremès i
la farsa, la narrativa espiritual i religiosa, molta narrativa breu i reculls
humorístics, la novel·la amorosa i sentimental, alguns diàlegs i la
narrativa històrica.
Índex | Renaixement | Diàleg | Col·loquis | Despuig | Transmissió | Tortosa |