podiu > puig (o breu, i breu)

a-     L’accent en llatí clàssic recau sobre la o, perquè la penúltima síl·laba (DI) té la vocal breu i és lliure i, per tant, la paraula és esdrúixola.

b-     L’accent en llatí vulgar es manté sobre la mateixa síl·laba.

Llatí clàssic	Llatí vulgar	Català
P	[p]	[p]	Es manté.
O.	[�]	[u]	Es produeix una inflexió, causada per la iod, per la qual cosa es produeix un tancament de dos graus en l’obertura vocàlica.
D	[d]	[dZ]>[dS]	En contacte amb la iod, es crea una palatal africada sorda ([dZ]) que, després de perdre la vocal final àtona, se sonoritza i en resulta la palatal africada sorda [dS].
I.	[j]
V	o	O
PODIV > p’[�]d[j]o > p’u[dZ]o > pu[dZ] > pu[dS]