Col·loquis de Tortosa. Consideracions crítiques a propòsit de l'edició de Joan Tres.

[Endreça]

p.41,    l.6:            seves2 Seves; Ms.: "sens"] sues

            l.8:            scribilis] scribitis

            l.8:             equam] aequam

            l.13-14:      feixuga...indicació] Text que pertany al final de la nota 5, al peu de pàgina

            l.16:            memòria)] memòria:

            l.17:            troben] troben)  (tancament del parèntesi obert a la línia 13)

p.42     l.27:            reduir] i.e. tornar a dur

p.44     l.3:            ajusta] i.e. afegeix

[Col·loqui primer]

p.50     l.4:            Que] Què

p.51     l.24:          Pere Anton Beuter] i.e. l'autor de la Primera Part de la Història de València.  

p. 54    l.11:          que] què

p.56     l.9:            que replicar] què replicar

            l.19:           es22 Es: el] est

            l.26:           meritament23 Meritament: merescudament] mèritament

            l.30-31:     fer alegrar24 Fer alegrar: en el sentit de fer-les gaudir] fer al·legar

p.57     l.14:             ràbies] llatinisme

p.58     l.7:            no daurem d'estany,31 No daurem d'estany: en el sentit de no elogiar-los sense motiu.] en el sentit de no carregar-los els neulers, d'afegir-los culpa.

p.60     l.8:            defensar per via] defensar[-lo auria] per via

p.61     l.14:          els fa ventrell43 Fer ventrell: obrir la gana] provocar indigestió

p.62     l.3:            feta fer tan enorme] feta ser tan enorme

            l.5:            reparteixca] repeteixca (i.e. verb repetir. Vegeu nota següent)

            l.8:            repetir-lo] i.e. reclamar-lo llatinisme

p.63     l.5:            que cosa] què cosa

            l.11:            hòmens.] hòmens?

p.66     l.22:            única] inica (i.e. iniqua)

p.67     l.23:            Féu] Feu

p.68     l.16:            sia62 Sia; E. Duran: "ha"] hia (mester hi hia: hi hauria necessitat)

            l.20:            dignitats!] dignitats?

p.73,    l.12:            Si] Sí

            l.26:          Magnifica] Magnificat

p.74     l.17:            Don Pedro:] Lúcio:

            l.27-28:     un poc llatí] un llatí poc abundant, planer.

p.76     l.14:            finalment, la caixa molt ben calafatada i empeguntada, arribaren]  finalment, [amb/dins de]la caixa molt ben calafatada i empeguntada, arribaren

            l.29:            après] aprés

p.77     l.15:            ficat en una post,92 Post: coberta de fusta d'un llibre.] fixat en una post (Post: fusta plana; és a dir, clavat a manera de cartell).

[Col·loqui segon]

p.81     l.2:            desinvoltament] desimboltament

p.82     l.23:            Còmit] còmic (i.e. el comediògraf Terenci: Eu, II, 2, 275-276. Vid. Solervicens)

p.83     l.13:            llàbia] i.e. bravata

            l.18:            haveries13 Haveries: animals domèstics en general] bestiar gros

p.84     l.17:            la poderós] lo poderós

            l.18:            sinquè] cinquè

            l.26:            la féu17 La féu: la guanyà, la prengué, l'obtingué] la féu (i.e. la presa)

p.86     l.1:            contas's] conta's  

p. 87    l.6              Sinó,] Si no,

p.89     l.3:            prevenia] pervenia

p.90     l.8:            fins] sens

            l.11:            ans la tingué aqueixa certinitat] ans la tingué, aqueixa certinitat,

p.92     n.46:            1453] 1543

p.99     l.1:            Barcelona,] Barcelona

p.104   l. 8:            Que] Què

            l.9:            Veus ha hi82 Ha hi: hi ha] Veus ahí (i.e.: Vet ací)  

            l. 11           en esta ciutat que és la del Despuig] en esta ciutat, que és la del Despuig

p.106   l.12:            que] què

            l.19:            s'aprima] ¿? Com que sie (= sigui com sigui) i.e.: ara parlarà primer de la casa de Montcada.

p.107   l.15            Deu] Déu

[Col·loqui tercer]

p.109   l.2:            fas] fa’s (la forma fas correspondria a una 1a. personal verbal arcaica)

p.112   l.17:            trobar-les, heu,] trobar-les heu (i.e.: les heu de trobar, les trobareu)

            l.26:            presentae] presentiae

p.113   l.20:            entangau] entengau

p.114   l.11:            poreu-la] porà-us-la  

            l24             sinó que] si no [és] que

p.115   l.14:            veu] véu

            l.20:            veu] veeu

p.116   l.12:            enemichs] enemics

            l.22:            en que] en què  

p. 119  l.29:            en que] en què 

p.120   l.25:            dubtem] dubte’m

p.126   l.6:            que les hi teniu poques] que·ls teniu poques

p.127   l.1             Com no entren...?] Com? No entren...?

            l.29:            domicilat] domiciliat

p.128   l.8:            havent’hi] havent-n’hi

p.129   l.24:            envists71 Envist: enfront, en comparació] envestida, escomesa

p.130   l.8:            sort] i.e. qualitat, tipus, condició (en aquest ús adjectiu, cast. suerte)

[Col·loqui Quart]

p.131   l.10:            que galardó, que honra] què galardó, què honra

p.132   l.13:            co] ço; que] què

p.133   l.28:            veu] véu

p.134   l.1:            veu] véu

p.135   l.8:            policia12]  si s’interpreta com un llatinisme derivat de polio (polir, brunyir) potser caldria pensar en la forma proparoxítona: polícia. Altrament, policia indica govern i seguretat de la comunitat.

p.138   l.20:            féu] feu

p.148   l.12:            ab què] ab que (i.e. amb tal que, a condició que)

p.149   l.25:            fer-lo hïa64 Hïa: havia] i.e.: lo faria  

p.152   l.23:            sitiada] situada

p.154   l.17:            una,] una: (i.e.: els castellans acostumen a publicar la mentida per honrar la seva pròpia nació)

p.157   l.21:            Deu] Dei

p.158   l.16:            ab rebato93 Rebato: alarma] urgència, immediatesa  

p.159  l.20              que] què

[Col·loqui quint]

p.163   l.8-9        en aquesta cambra, que no féu] en aquest cambra. Que no feu

            l.15-16:   que temia lo senyor Fàbio que sense ell no es fes la festa] i.e. el senyor Fàbio temia que es fes la festa sense ell.

            l.18:            ganós] amb gana, afamat

            l.20:            [de]] no estic segur de si cal introduir la preposició. Em sembla entendre que Fàbio ha cregut que don Pedro no hauria deixat recordar un punt (i.e. descansar gens) a Lúcio, per les ganes que tenia don Pedro de saber la història; si és això, la preposició hi sobra. De fet, sobra si considerem que quan diu un punt entenem que no es refereix a una qüestió, sinó a no haver deixat descansar un moment. Això és lògic, perquè després diu fins a saber-ho, i no fins a saber-lo.

p.165   l.15-16:    i més voluntària...Europa.] repetició del passatge que trobem a les línies

            l. 18-20. Som davant una perícopa en el procés de còpia?

p.166   l.2:            ben quist7 Ben quist: ben demanat sol·licitat, reclamat] ben acceptat, ben volgut (Cfr: mal quist a Pujades)

p.166   l.7:            mès a rei] i.e. posat o arribat a ser rei

            l.11-12:    desi-dor10 Desidor: el que diu] parlador

p.168   l.31:            inclement,] , i si clement

p.169   l.18:            apostaré d’acertar. Si així... rei?] apostaré d’acertar si... rei.  

            l.22:            madrastra.] madrastra?

            n.16:            Repetida a la pàgina  95, nota 56.

p.170  l.5                podrà] podria  

            l.11:            afelar’ns20 Aferlar’ns: aferlar-nos]  ¿? El sentit és contradictori amb el text.

l.15:            l’u] ¿? Hauria de ser la u.

            l.17:            a d’açò] ad açò (la d no és apostrofable, sinó epentètica)

p.171   n24:            nota incomprensible.  

p.172    n30:          Calcigar: oprimir.] Calcigar: trepitjar.

p.173   n32:            Alfaiaria: es refereix a Alfajarín, nom d'una vila propera a Saragossa.] ¿? És d'imaginar que s'ha de referir a l'Alfajeria, nom del palau reial de Saragossa.

p.175   l.26:            escorable35 Escorable: en el sentit de torçada, inclinada, no dreta] i.e. en el sentit de fora del cor, malentranyada, despietada.

p.176   l.5:            Lúcio! Alleven] Lúcio, alleven

            n.38:            Afig: acte d’afegir.] afegeix  

p.180    l.5            que] què

p.182   l.32:            a la fe,] a la fi

p.187   l.27:             Lucio] Lúcio

p.189   l.27-28:        vege-des] vega-des

[Col·loqui sisè]

p.192   l.14:            senzilament] senzillament

l.26-27:        a d’açò] ad açò

p.198   l.3:              m’hauran] me mouran (Edició de Fidel Fita)

p.199   l.25:            acontengut] esdevingut, ocorregut

p.200   l.2:              açò,] açò:

p.201   l. 6            que regalo és aquest tan gran] què regalo és aquest, tan gran

             l.29:            que] què  

p. 202   l..7            ostres ] òsties (el mateix curador diu que és el que diu al manuscrit. Evidentment, es refereix a les ostres)

p.203   l.14:            que] què

p.204   l.7:              sinó] si no

p.205   l.18:            agre34 Agre: lloc on tenen costum d’anar certs animals] i.e. camp (llatí)

p.207   l.1:              aviams] avirams

            l.24:            per a] porà / poria (verb)

p.208   l.1:             pont] port

p.209   l.5:             sidres] cidres (i.e. cítrics)

p.213   l.1:             En Carles n’hi ha] Encar les n’hi ha

p.214   l.5:             la] lo

p.215   l.8:            sinó] si no

p.216   l.14:           carrer68 Carrer: en el sentit de camí] No pas en el sentit de camí (carrera), sinó en el sentit de carreratge (vinculació jurídica d’un lloc o vila amb una ciutat gran, per comparació amb un carrer d’aquesta). Quan una població secundària comarcal era qualificada de carrer, gaudia dels mateixos privilegis  i gràcies que la ciutat a què estava jurídicament agregada.

p.219   l.14:            [Fàbio]] ¿?

p.220   l.4:            perquè] per què (i.e. pel qual fonament hagin de ser grans)

p.221   l.3-6:            Fàbio] Lúcio  

            l.14               Lúcio] Fàbio

            l.24:            que] què

            l.25:            Anar-nos-ne’m] Anar-nos n’hem (ens n’hem d’anar)

            l.31:            el] al