Cap algun dubte sobre l'autoria de Despuig?
Existeixen raons
per a pensar que podria ser que l’obra no hagués estat realment escrita per
Despuig, sinó que per algun interès li hagués estat atribuïda.
1- La clarividència de la situació sociolingüística per què passava la societat catalanoparlant. És difícil d’apreciar sense perspectiva històrica.
2- El Miracle: Martorell no esmenta mai que hagi copiat Despuig, mentre que resulta que Despuig inscriu gairebé el mateix text, però tallant-lo a manera de conversa. Despuig afirma que els esclaus estan lligats de les cames, mentre que Martorell no diu d'on estan lligats, ni el manuscrit tampoc, però interpreta que ho estan de les mans.
3- Tot i ser Despuig arxiver i procurador, un home molt conegut a la ciutat, i haver escrit l’obra literària catalana en prosa més important del Renaixement, no ha deixat cap rastre literari més, ni hi ha cap referència coetània al seu nom que el relacioni amb el fet de ser escriptor o literat.
4- L’obra original mai no ha estat trobada. La primera edició del text prové d’un manuscrit del segle XVIII. El manuscrit de Gregori Mayans mai no ha aparegut i qualsevol mostra sobre la recepció del text –si no comptem les del miracle de Martorell pels dubtes expressats al punt 2 o la referència de Jeroni Pujades (1568-1635) al Flosculi instrumentorum- és posterior a la Guerra dels Segadors.
5- Entre els anys 1630-1640 va haver un seguit d’autors a Barcelona que es va dedicar a establir les bases ideològiques de la revolta de 1640, basant-se en la tradició historiogràfica anterior, perquè s’havia vist la necessitat de disposar d’una història oficial que superés la quatrecentista de Pere Miquel Carbonell o de Pere Tomic i fer front al menysteniment sostingut de la historiografia castellanista, però no va reeixir.
6- La referència tan exacta al llibre de Zurita [JT, 119], que està publicat el 1562, encara que és possible que Despuig en conegués la redacció, quan esmenta que ho refereix molt bé Zurita en los Annals d'Aragó, tom 2, lib.6, c.7, a la fi. Fins lo nom verdader de Tortosa a penes s'és entès entre ells, sinó de vint anys a esta part. Al col·loqui sisè [JT, 198], diu Lúcio: I encara me meravelle jo més del que don Alfonso Erill me digué ací en Tortosa, venint en companyia del comte d'Aitona, que don Jerónimo Zurita, aragonès, en una gran història que va ordenant de les d'Espanya i especialment de les de la Corona d'Aragó, no vol fer memòria d'aquesta excel·lència de les novenes, perquè diu, també, que no en troba l'original. I no té raó, per les raons apuntades, deixar de fer-la; i si jo el veig abans que cloga la sua obra, jo l'hi tinc de dir i pregar que de ninguna manera deixe de fer-ne memòria. No hi ha una contradicció entre estos dos passatges? En el primer fa una referència exacta de la localització d'un fragment d'una obra que encara no està publicada, mentre que al segon diu que si troba l'autor, com que ha sentit parlar de l'obra que està escrivint, li'n farà uns comentaris.
7- La insistència de Despuig a afirmar que el llibre està escrit el 1557.
8- El fet que l’obra no s’hagi publicat fins al 1877, i partint d’un manuscrit vuitcentista.
Una altra possibilitat seria que hi hagués hagut modificacions entre la primera escriptura i els manuscrits base de les edicions, ja que això explicaria fets com la citació del punt exacte del llibre de Zurita.