El Renaixement: origen i caràcter
La característica més essencial de la civilització europea occidental del segle XV és que amb ella es referma el triomf de la concepció individualista, tant en el camp econòmic com en els aspectes social i intel·lectual. Des de finals del segle XV no hi ha dubte que en l'Europa occidental es produeixen una sèrie de canvis i transformacions de gran significat que caracteritzen una nova modalitat que anomenem renaixentista i món modern. Així ho van creure els homes cultes que havien viscut als segles XV i XVI; humanistes i artistes van tenir la sensació que un abisme els separava de les generacions que havien precedit, d'allò bàrbar, d'allò gòtic. Ells tenien la visió simplista que havien renovat i fins i tot superat el saber i la perfecció artística dels antics grecs i romans. En esta nova concepció del món van influir, en primer terme, el ràpid creixement de la vida intel·lectual, literària i artística que va tenir lloc en quasi tots els països europeus, moviment cultural més crític i científic que el d'èpoques passades, les invencions i els descobriments geogràfics, els canvis socials, polítics, econòmics, religiosos, etc.
[...]
Però el Renaixement va implicar alguna cosa més que el retorn a les formes d'antiguitat clàssica, ja que a més dels canvis espirituals que va produir, estos van transformar a poc a poc la ideologia europea, i en este període viuen i es fixen un conjunt de principis econòmics, socials, polítics, religiosos i culturals.
[...]
El Renaixement, encara que en molts sentits menysprea l'Edat Mitjana, no és la seua negació, sinó la seua prossecució. Com hem dit, arrenca del canvi espiritual que experimenta Europa al final del segle XI, si bé l'edifici cultural renaixentista descansa sobre els segles XII al XIV amb l'aplicació de nous valors: naturalesa i home. En estes centúries, afanyoses de renovar allò religiós i allò laic, l'home descobreix els atractius del paisatge i nobles i burgesos busquen el contacte amb la Natura construint-se vil·les al camp, jardins a les cases de la ciutat i fent excursions als cims de les muntanyes imitant Petrarca.
[...]
La individualitat humana, el valor de l'home en els seus diferents aspectes -físics, morals i intel·lectuals- tant en la ciència com en l'art, s'aferma durant el segle XIV. La disgregació feudal, l'aparició del tipus de gran comerciant, la lectura d'obres clàssiques, les descripcions literàries d'herois i personatges l'amor a la glòria i el desig de perpetuïtat, la puixant tendència a l'exaltació d'allò individual, etc. va conduir al naixement d'un nou individu que ja no aspira com abans a gaudir de la vida d'ultratomba, sinó a gaudir de la terrenal: la glòria per les seues accions guerreres o per les seues creacions artístiques o literàries, les riqueses, l'amor, el poder, tot allò que contribueix a la secularització de la cultura i a un moviment de llibertat dels esperits fora de la disciplina de l'Església.
[...]
El Renaixement havia de florir exclusivament a Occident, on triomfa la llibertat individual i floreix l'art i el pensament, l'activitat mercantil, i l'organització de l'estat monàrquic.
Antonio Palomeque Torres. Historia Universal (Cultural y política). Barcelona: Bosch, Casa Editora, 1963, tom II, pàg. 145-148.