Nacionalisme i Maquiavel

Considerades, doncs, totes les coses que hem dit més amunt, i pensant amb mi mateix si a Itàlia, actualment, era el moment oportú per a honorar un nou príncep, i si hi havia matèria que oferís a un home prudent i virtuós l'oportunitat d'introduir-hi una forma que fes honor a ell i bé a la generalitat dels homes d'Itàlia, em sembla que conflueixen tantes coses a favor d'un príncep nou, que no sé si hi hagut mai un altre temps més favorable a esta empresa. [...] actualment, per arribar a conèixer la virtut d'un esperit italià, calia que Itàlia fos reduïda a l'extrem en què es troba avui, i que fos més esclava que els hebreus, més serva que els perses, més dispersa que els atenesos, sense cap, sense ordre, vençuda, espoliada, mortificada, saquejada, i havent hagut de suportar tota mena de calamitats. [...] La veiem que prega Déu que li enviï algú que la redimeixi d'estes crueltats i insolències bàrbares. I encara la veiem prompta i disposada a seguir una bandera, només que que hi hagi algú que l'enarbori. I en el dia present no veiem ningú en qui pugui dipositar millor les seues esperances que la il·lustre casa vostra, la qual amb la seua fortuna i virtut, i afavorida per Déu i per l'Església -de la qual ara és príncep- pot posar-se al cap d'esta redempció. [...] Aquí hi ha una grandíssima disposició, i no pot haver-hi massa dificultats quan hi ha una gran disposició. [...] Hem vist fets extraordinaris, sense parió, duts de la mà de Déu [...]. La resta heu de fer-la vós. Déu no vol fer-ho tot, per no prendre'ns el lliure albir i la part de la glòria que ens pertoca a nosaltres. 

Si, doncs, la il·lustre casa vostra volgués seguir l'exemple d'aquells homes excel·lents que han redimit llurs províncies, caldrà, abans que res, i com a autèntic fonament de qualsevol empresa, proveir-se d'exèrcits propis, perquè no es poden tenir uns soldats més fidels, ni més autèntics, ni més bons.[...] Cal preparar estos exèrcits per poder defensar-se dels estrangers amb la virtut italiana.

No deixem, doncs, passar esta ocasió per tal que Itàlia, després de tant de temps, pugui veure un redemptor. [...] a tothom li fa fàstic esta dominació bàrbara. Faci seu, doncs, la il·lustre casa vostra est assumpte amb aquell coratge i amb aquella esperança amb què es fan pròpies les causes justes, a fi que, sota la seua ensenya, en sigui ennoblida esta pàtria, i sota els seus auspicis s'acompleixi el que digué Petrarca:

"Virtut contra furor

prendrà les armes; el combat serà curt,

perquè l'antic valor

als cors italians no és encara mort

Nicolau Maquiavel. El príncep. Cap XXV.