Resum del primer col·loqui

El ciutadà Fàbio va a recollir a casa seua el cavaller Lúcio per anar-se'n a missa a la catedral a primera hora del matí. En passar per un carrer es troben el cavaller valencià don Pedro, que ha dormit en un hostal dels afores i inicien una conversa. 

Don Pedro afirma que Tortosa és la primera ciutat que troba de la seua pàtria antiga i tot això serveix per a afirmar la unitat de la llengua catalana, la validesa del català a tots els efectes, l'origen de la llengua que es parla a València i els seus habitants, l'àmbit lingüístic del català, i el rebuig a la castellanització creixent, encara que opini que cal que les persones "principals" el coneguin. Refusa els arguments de Pere Antoni Beuter, segons els quals el català es parla a València –ciutat- perquè hi foren portades donzelles catalanes després per poblar-la, ja que el català es parla des de Traiguera fins a Oriola, és a dir, des del nord al sud del regne de València. Opina que el català és superior que l'aragonès, mentre que creu que no és inferior al castellà. Despuig fa una diagnosi de l’estat de la llengua, de les actituds lingüístiques, dels canvis socials i lingüístics que veu i fa una crida per corregir les actituds que ell no creu desitjables. En certa manera, ell fa vots per la normalització lingüística del català, que es trobava immers en un procés de substitució lingüística, tot i que era mot primerenca.

En segon lloc, hi ha una disputa entre cavallers i mercaders: Lúcio defensa l’educació de cavallers, cortesana i humanística, per sobre de l’educació merament comercial. Defensa que els cavallers siguin enterrats a casa sagrada amb les armes –la marca dels escuts-, però no que ho facin els mercaders amb les marques comercials. D’altra banda, tot i ser un cavaller, don Pedro té tractes comercials i fa negocis amb els mercaders.

En entrar a la catedral, els interlocutors observen les obres de construcció i comenten que l'església del segle XII, la catedral antiga, s'ha de derruir -per a obrar la nova-. Això és l'excusa per a parlar del tercer tema, sobre l’Església i les seues relacions. Amb la Corona, fa referència al breu pontifici de 1553 que permetia que els clergues (els coronats, els tonsurats) fossin jutjats pels tribunals civils i no eclesiàtics. Des d’una línia erasmitzant, critica que l’Església tingui poder terrenal, que participi en guerres i tingui patrimoni, ja que diu que les armes de l’Església han de ser espirituals. També critica que un bisbat tan ric i tan extens com el de Tortosa estigui governat per un bisbe tan gasiu com Ferran de Lloaces, que no dóna diners per a l’avanç de la construcció de la Catedral, ni per fer obres de caritat, malgrat que és molt ric. Parla també la jerarquia eclesiàstica tortosina i de les dimensions de la diòcesi, tema que podríem dir que és el primer de política local, o de lloança de la ciutat de Tortosa, en dir que més que una diòcesi sembla una província. També fa comentaris sobre la jerarquia eclesiàstica de Tortosa i Despuig (Lúcio) es mostra escèptic sobre els miracles, la devoció popular i les relíquies, tot això encarnat en Fàbio, que s'ho creu de totes totes. Actua don Pedro de moderador, mostrant interès per estos temes; segurament és una estratagema per posar-se a resguard de la Inquisició.