Resum del primer col·loqui
El ciutadà Fàbio va a recollir a casa seua el cavaller Lúcio per anar-se'n a missa a la catedral a primera hora del matí. En passar per un carrer es troben el cavaller valencià don Pedro, que ha dormit en un hostal dels afores i inicien una conversa.
Don Pedro afirma que Tortosa és la primera ciutat que troba de la seua
pàtria antiga i tot això serveix per a afirmar la unitat de la llengua
catalana, la validesa del català a tots els efectes, l'origen de la llengua que es parla
a València i els seus habitants, l'àmbit lingüístic del català, i el rebuig
a la castellanització creixent, encara que opini que cal que les persones
"principals" el coneguin. Refusa els
arguments de Pere Antoni Beuter, segons els quals el català es parla a València
–ciutat- perquè hi foren portades donzelles catalanes després per poblar-la,
ja que el català es parla des de Traiguera fins a Oriola, és a dir, des del
nord al sud del regne de València.
En segon lloc, hi ha una disputa entre cavallers i mercaders: Lúcio defensa l’educació de cavallers, cortesana i humanística, per sobre de l’educació merament comercial. Defensa que els cavallers siguin enterrats a casa sagrada amb les armes –la marca dels escuts-, però no que ho facin els mercaders amb les marques comercials. D’altra banda, tot i ser un cavaller, don Pedro té tractes comercials i fa negocis amb els mercaders.
En entrar a la catedral, els
interlocutors observen les obres de construcció i comenten que
l'església del segle XII, la catedral
antiga, s'ha de derruir -per a obrar la nova-. Això és l'excusa per a parlar del tercer tema, sobre l’Església i
les seues relacions. Amb la Corona, fa referència al breu pontifici
de 1553 que
permetia que els clergues (els coronats, els tonsurats) fossin
jutjats pels tribunals civils i no eclesiàtics. Des
d’una línia erasmitzant,
critica que l’Església tingui poder terrenal, que
participi en guerres i tingui patrimoni, ja que diu que les armes de l’Església
han de ser espirituals. També critica que un bisbat tan ric i tan extens com el
de Tortosa estigui governat per un bisbe tan gasiu com Ferran de
Lloaces, que no
dóna diners per a l’avanç de la construcció de la Catedral, ni per fer
obres de caritat, malgrat que és molt ric. Parla també la jerarquia eclesiàstica
tortosina i de les dimensions de la diòcesi, tema que podríem dir que és el
primer de política local, o de lloança de la ciutat de Tortosa, en dir que més
que una diòcesi sembla una província. També fa comentaris sobre la jerarquia
eclesiàstica de Tortosa i Despuig (Lúcio) es mostra escèptic sobre els
miracles, la devoció popular i les
relíquies,
tot això encarnat en Fàbio, que s'ho creu de totes totes. Actua don Pedro de moderador, mostrant interès
per estos temes; segurament és una estratagema per posar-se a resguard de la
Inquisició.