Erasmisme teològic
Erasme es va dedicar a la interpretació bíblica i fou el principal representant
de l'humanisme cristià, fonamentat en el coneixement de la naturalesa humana i
en la preeminència de la pietat
interior, íntima, per sobre dels actes
públics o espectaculars o en les devocions externes.
Cim de l'impuls evangèlic renovador, proposava una reforma mental i
d'actituds abans que una de costums (la
religió de Crist resideix [...] en els cors, no en els mantells o en els
aliments).
Encarnà l'ideal de reforma eclesiàstica
i de la societat, especialment des de la cort imperial. Defensava la pau amb
els mahometans i va combatre l'esperit de croada i l'excessiva proliferació de
les ordres mendicants.
Tot i que la seua influència va desembocar sovint en el protestantisme,
l'erasmisme va ser un element actiu i renovador dins de l'Església catòlica.
De
fet, el motiu de les escissions van ser fonamentalment corrupció
i el poder temporal de l'Església catòlica, i van derivar en
l'anglicanisme a Anglaterra, el luteranisme
i el calvinisme als països germànics i el protestantisme des hugonots a
França. L'Església va va celebrar el concili de Trento entre els anys 1545-63,
que va donar lloc a la Contrareforma.