Erasmisme teològic

Erasme es va dedicar a la interpretació bíblica i fou el principal representant de l'humanisme cristià, fonamentat en el coneixement de la naturalesa humana i en la preeminència de la pietat interior, íntima, per sobre dels actes públics o espectaculars o en les devocions externes. Cim de l'impuls evangèlic renovador, proposava una reforma mental i d'actituds abans que una de costums (la religió de Crist resideix [...] en els cors, no en els mantells o en els aliments). Encarnà l'ideal de reforma eclesiàstica i de la societat, especialment des de la cort imperial. Defensava la pau amb els mahometans i va combatre l'esperit de croada i l'excessiva proliferació de les ordres mendicants.

Tot i que la seua influència va desembocar sovint en el protestantisme, l'erasmisme va ser un element actiu i renovador dins de l'Església catòlica. De fet, el motiu de les escissions van ser fonamentalment corrupció i el poder temporal de l'Església catòlica, i van derivar en l'anglicanisme a Anglaterra, el luteranisme  i el calvinisme als països germànics i el protestantisme des hugonots a França. L'Església va va celebrar el concili de Trento entre els anys 1545-63, que va donar lloc a la Contrareforma.