Pàtria antiga [AI 3]

DON PEDRO: [...] cada vegada que ací arribe, entre i paseo per la ciutat [...], i com és la primera que trobam de la nostra pàtria antiga [...].

FÀBIO: Com de la vostra pàtria antiga?

DON PEDRO:  Sí, que los valencians d'ací Catalunya som eixits, i los llinatges que d'ací no tenen lo principi no els tenim per tan bons, i la llengua, de Catalunya la tenim, encara que per lo veïnat de Castella s'és molt trastornada.

FÀBIO: I amic, no dieu que fonc conquistada per lo rei Jaume d'Aragó?, i no hi intervingueren los aragonesos en la conquesta?

DON PEDRO: Sí, però la potència principal, tota o quasi, era de Catalunya, i per ço se reservà allí la llengua catalana i no l'aragonesa.[...]

FÀBIO: Altra raó dóna Pere Antoni Beuter [...] per cert número de donzelles que allà foren portades de Lleida per a poblar la ciutat se començà la llengua catalana [...].

DON PEDRO: [...] no té força l'opinió sua, perquè aquelles donzelles no poblaren sinó sola València, i la llengua catalana se restà i estengué per tot lo regne, com per a vui se parla des d'Oriola fins a Taiguera. [...] en aquell temps, no sols lo rei, mas tots los escrits del rei parlaven català, i així pogué restar la llengua catalana i no l'aragonesa.

LÚCIO:  [...] i lo mateix fou en la conquista de Mallorca [...], i en Menorca i en Ivissa [...]; que en totes estes isles restà la llengua catalana com encara per vui la tenen, i tal com la prengueren en los principis, perquè no han tingut temps d'alterar-la com los valencians; i en Sardenya [...],  bé que allí no tots parlen català [...] perquè la catalana és allí la cortesana.

DON PEDRO:  No sé per què, que, a la veritat, no és tan cobdiciada com això la llengua catalana, i l'aragonesa és tinguda per millor per semblar més a la castellana.

LÚCIO: En nostres dies sí, mas en lo temps atràs no la tenien sinó per molt grossera, com a la veritat ho era, i per ço tinguda en menys que la d'ací. Prova's ab què los reis [...] no parlaven sinó català. [...]

[...] en Aragó, tant com afronta lo regne ab Catalunya i València, no parlen sinó català tots los de la frontera, dos i tres llegües dins lo regne, que dins de Catalunya i València, en aquella frontera, no hi ha memòria de la llengua aragonesa. [...] i d'aquí ve l'escàndol que jo prenc en veure que per a vui tan absolutament  s'abraça la llengua castellana, fins a dins Barcelona, per los principals senyors i altres cavallers de Catalunya, [...]. I no dic que la castellana no sia gentil llengua i per tal tinguda, i també confesse que és necessari saber-la les persones principals, perquè és l'espanyola que en tota Europa se coneix, però condemne i reprove l'ordinàriament parlar-la entre nosaltres, perquè d'açò se pot seguir que poc a poc se lleve de rael la de la pàtria, i així pareixeria ser per los castellans conquistada.

DON PEDRO: No estic mal ab lo que diu, que cert ja comença de passar la ralla aquest abús; tant i més que ací, allà en València entre nosaltres. Jo tindria per bé que es consideràs per tots açò.

FÀBIO: Jo tinc per impossible lo remei i per ço serà supèrflua la consideració que diuen, senyor don Pedro,[...]

[Col·loqui primer, JT 51-53]