Les armes, les marques comercials i la tolerància religiosa [AI 5]

LÚCIO:  [...] Doncs no em meravelle que en cada casa dels ciutadans, en la major part, tinguen una marca entretallada en pedra, de la qual mostren tenir-la en tant com les armes pròpries que fan.

[...]

LUCIO: [...]  que per tenir-les ben guardades, os fas saber, senyor, que les posen en ses capelles i sepultures.

[...]

FÀBIO: Que no ho teniu vós per bé, senyor Lúcio, que les marques estiguin allí?

LÚCIO: No, cert.

FÀBIO: I les armes tampoc?

LÚCIO: Sí les armes.

[...]

LÚCIO: [...] però, per quant les armes són senyal de l'art militar, i la milícia és instituïda principalment per a oprimir i aniquilar l'enemic de justa guerra, i l'enemic contra qui la guerra és justa és aquell que va contra l'Església, com és lo turc, lo moro, lo pagà, l'heretge, lo cismàtic, se seguiria que l'instrument ab què est just enemic és expugnat sia tengut per just; i si just, cosa justa e raonable és que que l'admeta la casa justa que és l'Església com a defensor d'ella; que en les marques cessa tota aquesta consideració i causa. I lo mateix se pot dir de les banderes i altres insígnies militars que també es allí  posen senyaladament en Catalunya, i mèritament per haver militat tan gloriosament los que allí les posaren.

FÀBIO: No vull disputar ab vós, que sou gran sofista.

DON PEDRO: Digau-me, senyor, per vostra vida, per què posau allí les marques vosaltres? Voleu-les per ventura fer alegrar de la immunitat de l'Església?

[Col·loqui primer, JT 55-56]