Entre els llibres que van estar prohibits, destaquen les obres Erasme de Rotterdam.

Un dels motius pels quals se suposa que dediqués al comte d'Aitona l'obra Cristòfol Despuig seria el fet de poder superar amb més facilitat la censura, però no ho podem saber. Eulàlia Duran es planteja si Cristòfol Despuig degué tenir o no problemes amb la Inquisició, per judaïtzant o per les seues idees erasmitzants o "luteranes". La persecució forta contra els "luterans" s'inicià cap al 1559-1560, però, que se sàpiga, fins als anys seixanta, Cristòfol Despuig va portar una vida aparentment pacífica i normal. L'erasmisme, aleshores, ja no representava un perill, i els atacs de l'Església i de la Inquisició es dirigien cap als luterans. Els luterans són atacats per Despuig com a enemics i posa en boca de don Pedro que, de luterà, ni semblar-hi (per la falta de creença en els miracles).  Lúcio fa constants declaracions de sotmetiment a l'Església catòlica.