Actituds lingüístiques que es mostren als Col·loquis de Tortosa
Autoodi Valoració denigratòria del propi idioma. És el punt crític en el procés de substitució lingüística, perquè predomina en els sectors que canvien d'idioma
Bilingüisme Coexistència de dues llengües en un mateix parlant o en un grup social determinat. És l'ús alternatiu de dues llengües, segons Weinreich. Ara bé, això comporta diferents graus d'interpretació: és bilingüe un país en què es dos grups parlen dues llengües diferents, si els parlants només en parlen una?  Bloomsfield diu que és la situació en què el control de la segona llengua és el mateix que la d'un nadiu, però això tampoc no acaba de resoldre el tema. Segons Ninyoles, la situació de bilingüisme -dues llengües en el mateix pla en un territori- és una situació inestable, ja que la tendència sempre és cap al monolingüisme, bé sigui per substitució lingüística, bé sigui per normalització lingüística.
Comunitat lingüística Gent que utilitza una mateixa llengua, però en un sentit més precís, és la gent que comparteix una llengua i sent que forma part d'una mateixa comunitat, que tenen una mateixa identitat.
Dialectalització Tendència que una llengua a incrementar la diferencia entre les variants geogràfiques, motivada per la falta de contacte, de normalització lingüística, per contacte de llengües diferents, per desig de diferenciar-se...
Diglòssia Escenari sociolingüístic que consisteix en la compartimentació més o menys estable de funcions o espais socials entre dues llengües o varietats lingüístiques dins d'un mateix grup social. Generalment una d'elles funciona com a llengua A, emprada per a usos elevats, mentre que l'altra, llengua B, es fa servir per a usos col·loquials o de registre més baix.
Identitat Condició de pertinença a un determinat  grup social (de classe, de gènere, de nació, ètnic...). En sociologia moderna es concep com un procés de construcció que té lloc en la interacció social, on es negocien i es determinen les condicions, les característiques i implicacions de cada identitat.
Llengua instrumental o vehicular Llengua emprada, en un context de concurrència lingüística, en uns usos determinats o en la transmissió d'uns determinats coneixements, amb la qual es vol destacar el valor instrumental de la llengua en detriment de l'altra.
Normalització lingüística Antònim de substitució lingüística, és el procés social  i polític en virtut del qual una llengua estén els seus usos a totes les funcions comunicatives de la societat.
Orgull lingüístic No representa un menyspreu a les llengües alienes; és l'actitud lingüística que desencadena el prestigi de la  llengua pròpia a causa del convenciment de la seua utilitat.  Està associada a la lleialtat lingüística, que és l'actitud d'encoratjament dels parlants d'una llengua per a resistir-se a la interposició d'una altra llengua.
Prejudicis lingüístics Inclinació a creure que una llengua, en el nostre cas el català, només serveix per als usos elementals, quotidians i domèstics, mentre es resisteix a considerar-lo apte en els dominis de la tècnica, la ciència o l'ensenyament
Reconeixement de la unitat lingüística  Interrelacionada amb els conceptes d'identitat i de comunitat lingüística, és conseqüència de la funció diferenciadora de la llengua envers les altres i de la funció unificadora de cara endins.
Substitució lingüística Procés mitjançant el qual una llengua és desplaçada per una altra de la pràctica totalitat dels àmbits de la vida ordinària d'una comunitat. Representa la pèrdua d'una llengua.
INICI