Identitat i comunitat lingüística

Despuig comença posant en boca d’un dels interlocutors, un valencià que està de viatge entre València i Barcelona anomenat don Pedro afirmacions que, pel fet que estan dites per un ciutadà del regne de València, esdevenen més valuoses. Don Pedro afirma que Catalunya és la seua pàtria antiga perquè els valencians són eixits de Catalunya i que els llinatges que no vénen de Catalunya no són tan valorats al regne de València. També explica que la llengua també en procedeix, però que la tenen trastornada a causa del veïnat amb Castella i en cap moment parla de llengua valenciana, ni de valencià;  vol  evitar així l'incipient secessionisme lingüístic que s'estava produint i la falta de sentiment d'unitat política, causat sobretot arran de la guerra civil catalana. Per tant, ja ens ve a dir que hi ha una dialectalització i una influència d’una llengua en una altra, a causa del contacte de llengües. A més, afirma que la potència principal en la conquesta i la repoblació de València van ser els catalans i no els aragonesos.

Pel que fa a l’extensió de la llengua catalana, diu que el català és la llengua de tot el regne de València, de Mallorca, Menorca i Eivissa, de Sardenya –encara que allí només és llengua cortesana-, de Catalunya i de dues o tres llegües dins de l’Aragó.