Substitució lingüística

Al segle XVI es començava a donar entre la noblesa i Despuig en fa una perfecta diagnosi.

Una de les argumentacions lingüístiques que més importància té per a valorar la situació de la llengua des d’un punt de vista sociolingüístic qualitatiu és la queixa per la introducció del castellà: Lúcio mostra el seu astorament pel fet que se sent escandalitzat de veure com el castellà és abraçat per part dels principals senyors a Barcelona i altres poblacions de Catalunya –és de suposar que a Tortosa també- i don Pedro li diu que a València encara més. Fàbio, per la seua part, es mostra pessimista respecte a este fet. La conclusió que n’extreu Lúcio és que cal que el castellà sigui coneguda per les persones principals, perquè és la llengua espanyola que més es coneix fora d’Espanya, mentre que defensa l’ús a tots els territoris catalanoparlants del català per tots els usos. Diu del castellà que és una llengua gentil, és a dir, que li mostra el respecte. Creu, doncs, que cal conèixer-la i usar-la com a llengua instrumental, però no com una llengua superior. Ara bé, mostra el seu rebuig a allò que està veient, un principi de substitució lingüística. Tot i el que s'ha dit, cal dir que,entre les classes populars no es donava este fenomen, entre altres motius, perquè el castellà no el coneixien gaire.