Resum del quart col·loqui
Els
temes tractats en este col·loqui són de caire més local i es poden resumir de
la següent manera: en primer lloc,
fa una lloança de les dones de Tortosa i, per a això, diu que tenen la divisa
de l’atxa -l'orde de
l'atxa- per recordar la seua gesta en la defensa de la ciutat, a més
d’alguns drets successoris i privilegis com asseure’s a la dreta
en la cerimònia de casament, i lamenta que tots estos costums s’estan
perdent.
El
segon tema és explicat per Fàbio, en la seua condició de ciutadà. Parla
sobre les obres de millora de la ciutat i del creixement econòmic i demogràfic
de la ciutat. Diu que en vint-i-cinc anys ha augmentat la població en una
tercera part i que les cases han millorat molt per fora i per dins, ja que, a més,
es troben plenes de riquesa. Es queixa, però, de la brutícia i de les
galeries que mostren una imatge lletja. També es refereix a les obres públiques,
d’una banda al pont de barques, ja que esmenta que hi han posat un cappont que
ha fet possible canviar les maneres de subjectar-lo, canviant les onze barques
velles per deu de noves i que ha eliminat les muralles plenes de brutícia que
hi havia a la part esquerra de l’Ebre. També parla dels Reials Col·legis que
s’estaven construint, amb la finalitat d’educar els moriscos i com a
facultat de Teologia, com diu al mateix col·loqui, i la Catedral, amb les obres
molt avançades.
El
tercer tema tractat en el col·loqui és novament una disputa entre cavallers i
ciutadans respecte al tipus d’educació desitjable per als fills. Lúcio fa
dir Fàbio a don Pedro que els ciutadans envien els fills a València o
Barcelona a estudiar, cosa que agrada don Pedro. Després, però, queda esgarrifat
quan Lúcio li fa saber, tant per ell com per boca de Fàbio, que els envien a
casa de comerciants a aprendre exclusivament a fer negocis i que, per això, només
fan una educació pràctica, comercial. Lúcio i don Pedro recriminen esta pràctica
i li diuen clarament a Fàbio, tot i que no el convencen, que per millorar cara
al futur els nois han de rebre també una educació humanística i cavalleresca,
cortesana, intel·lectual, perquè amb esta educació igual seran capaços de
fer negocis i portar els llibres, i es posen a ells mateixos com a exemple. Dins
de la conversa hi ha una episodi curiós, ja que Fàbio se’n burla
dels
cavallers, quan diu que quan segons el capità Francesc Valls, els homes
principals –per tant es refereix a cavallers- a Tortosa, quan tenen diners són
mercaders, i quan no en tenen són ciutadans, cosa que indigna els seus
interlocutors. El tema és un clàssic, ja que sembla ser que Fàbio ve a dir
que els cavallers no estan disposats a treballar i que, en realitat, volen viure
de renda i d’honra, mentre que l’opinió dels cavallers és que cal fer
negocis, però que no és una tasca digna per a un cavaller que sigui la
principal activitat, sinó que cal fer-los com una activitat secundària.
Realment el tema és un clàssic de la literatura castellana, quan parla dels
“hijodalgos, que s’estimen més passar gana a treballar” i, ara veiem que,
amb matisos, el tema es tracta també a la literatura catalana.
El quart tema són els orígens de Tortosa i comença a desenvolupar el tema de les riqueses de Tortosa i la descripció del terme, que fa de forma exhaustiva al col·loqui sisè. Aquí parla del jaspi –marbre rosa jaspejat- que hi ha a la catedral, que prové de la Pedrera de la Cinta, de Tortosa. Esta pedrera, que Despuig no diu pel nom, avui dia està esgotada. Destaca que, en parlar de l'epigrama del cappont, esmenta que va ser inaugurat l'any 1548, i que un dels procuradors, anotat a l'epigrama, és Cristòfol Despuig.
Sobre
els orígens de
Tortosa, diu que el seu nom antic era Dertosa –alguna vegada
mudat pel de Dertusa- i que ja el citen Plini, Estrabó, Claudi Ptolomeu, i també
Lucio Marineo i Florián Ocampo. Lúcio creu que les troballes arqueològiques
que es van fer cavant en els fonaments de la torre que està més avall de la
volta de Sant Blai –crec que al que avui és el fort d’Orleans, prop de
l’Hospital Verge de la Cinta- es demostra que ja era una ciutat romana
–s’hi troben monedes romanes-, però el més important és que Lúcio ja
opina que estes troballes de valor han de passar a formar part del patrimoni de
la ciutat, i no al patrimoni privat.
Segons Lúcio, Tortosa és la ciutat més antiga d’Espanya, fundada per Túbal, cinquè fill de Jàfet, que era el tercer fill de Noè –és a dir, fundada per un nét de Noè-, que vingué a poblar Espanya i entrà pel riu Ebre. Encara que molts diuen que Amposta era la primera ciutat poblada, Lúcio no creu que sigui Amposta, sinó Tortosa, perquè a Amposta no es troben vestigis arqueològics i perquè Tortosa tenia una situació geogràfica mes segura, arrecerada i apartada del mar. Segons Lúcio, demostren això el fets que Amposta no tenia muralla i les torres de la Carrova i Camp-redó eren a l’entrada del riu, i ho corrobora el fet que l’antic escut de Tortosa era una nau amb les veles plenes, mentre que l’actual –i el de l’època de Despuig, ja- és una torre amb quatre murons –merlets-, dues finestres i una porta sobre fons vermell. Per a Lúcio, el castell d’Amposta ara és a una o dues llegües de la mar perquè el riu va dipositant sediments -terbolines- i explica que tot el litoral antic està envoltat per torres de guaita antiquíssimes, des de la torre de la Ràpita fins a la torre de Camarles i la torre de la Granadella. Per tant, a més d’explicar que Tortosa -el territori-de Tortosa- tenia diversos ports de mar, que eren l’antic port Fangós, que havia esdevingut ja un estany anomenat “lo Pantà” en temps de Despuig, i el port dels Alfacs, del qual ja diu que és molt gran. A més, també esmenta la punta de l’Aluet, que Joan Tres, que havia de coincidir amb la zona de la platja de l’Aluet, que es la zona de l’istme del Trabucador -les platges de l’Eucaliptus i del Trabucador. En definitiva, per a Lúcio Tortosa fou la primera població d’Espanya i Amposta devia ser una guarda o talaia a l’entrada del riu.
Per
acabar amb el capítol, Lúcio diu que Tortosa és una ciutat defensada pel riu
i per les muralles; diu que les noves muralles i els “padastres”, turons que
envolten la ciutat a llevant i que foren emmurallades –les Bastides- per a fer
fort quan la guerra amb el rei
Joan. En acabar la conversa, els tres travessen el riu
en direcció a “dinstortosa” i Fàbio se’n va a casa seua, sembla que no
molt lluny, i aquí s’acaba la primera
jornada.