Final de la primera jornada [AC25]

LÚCIO: Dubtava jo o no volia deixar de dir-ho per trobar-hi alguns dels inconvenients i perills que, senyor, recelau: que quant al primer que vós, senyor don Pedro, haveu tocat, dic que no es dirà sinó la veritat, la qual no deu pesar a ningú ni pesa a  persones de raó i desapassionades, i de les que no són tals, poca cura tinc jo; i quant al que vós, senyor Fàbio, dieu, si és cosa que es puga dir sens prejuí de nostra nació, dic que sí se pot molt ben dir sens ningun perjuí. En això no hi cal gens dubtar; mas  reüse-ho jo perquè és matèria llarga, i vol tot home, i que hi vinga molt descansat, i en lloc de repòs, i desocupat, i ara és tard i estam ací, en lo pont, aon hi ha molt gran concurs de gent, i també que havem massa xarrat. Serà millor, per ço, que ens n'anem a fer col·lació; i dematí, en la cambra, mentres nos vestirem, puix totavia volen que els parle d'això, porem tractar-ne en nostre espai fins que serà hora d'anar a missa, que lo senyor Fàbio no hi faltarà.

FÀBIO: No, ausades, que tinc gana d'oir-ho més que ningú.

DON PEDRO: Que estau, senyor Lúcio, en lo cert; i així serà millor que ens n'anem a fer col·lació i que no es tracte més altra cosa per ara, sinó que ens n'anem dret a casa.

Finis

[Col·loqui IV, JT 160-161]