Les necessitats dels cavallers
Lúcio es lamenta que els cavallers necessiten dels mercaders,  els diners, és clar. Fàbio se'n burla d'això, i diu que a Tortosa, quan els homes principals tenen diners, són mercaders, mentre que si no en tenen, són ciutadans. És una burla contra els militars, que indigna els altres dos interlocutors, cavallers, militars per tant; don Pedro, però, negocia amb ells, negocia un préstec per a anar a Barcelona a fer un negoci i no creu dolent l'art del negoci, encara que no creu adient que el cavaller i el ciutadà honrat la tinguin com a ocupació principal. Aprofita per criticar l'educació comercial, pràctica, per tal de poder portar els llibres de negocis, oblidant l'educació humanística i cortesana, ja que creu que no són incompatibles, ans al contrari. Ell, i Lúcio també, és clar, pensen que encara que s'hagin educat de manera cortesana, igualment sabran portar els negocis.

En el fons, entre don Pedro i Lúcio hi ha una concepció incompatible de la noblesa: mentre que Lúcio mostra en est aspecte un tarannà d'hidalgo castellà, de petita noblesa, que vivia de la guerra i per a la guerra i menyspreava, les riqueses obtingudes mitjançant el comerç i altres activitats econòmiques, don Pedro sembla que té un caràcter més burgès, més renaixentista, en què no és menyspreable ni indigne el comerç per a un cavaller.
Usurers. Quadre de l'escola flamenca.