Baldassare Castiglioni (1478-1529)

Escriptor italià renaixentista. Va estudiar a Milà i, després de participar a la batalla de Garigliano, el 1503, va entrar  al servei del duc d'Urbino Guidobald de Montefeltro entre els anys 1504 i 1513. El 1520, després de la mort de  la seua dona, va emprendre a carrera eclesiàstica i, com a nunci apostòlic, va estar a la cort de Carles V. 

Al Renaixement les pautes de comportament per als aristòcrates adquireixen nous matisos. Es vol de modelar des d'una òptica civil la manera de ser i d'estar d'un perfecte cortesà  o dama de cort i combinar estes reflexions teòriques amb tècniques de tenir èxit en societat. Els conceptes de l'obra van ésser reformulat al diàleg El cortesano (1561) de Lluís del Milà, i són patents a la comèdia La vesita (1561) de Joan Ferrandis d'Herèdia i a Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557) de Cristòfol Despuig.

La traducció  al castellà de Joan Boscà (1534) és una fita en la història de la literatura espanyola. 

Baldassare Castiglione, per Rafael
És autor del cèlebre manual d'amor i cavallerositat titulat Il libro del cortegiano, redactat entre 1508 i 1516 i publicat a Venècia el 1528, que s'emmiralla en el llibre De oratore de Ciceró, en el qual es proposa com a tema de diàleg l'enumeració de les qualitats i trets que han d'adornar al gentilhome per a concloure finalment amb una dissertació sobre l'amor platònic. Il libro del cortegiano pauta l'essència del refinament, les bones maneres i l'enginy de manera més concreta que els clàssics, però més sofisticada que les instruccions pràctiques dels manuals de conducta, perquè introdueix l'ús del diàleg, la recreació d'un marc cortesà modèlicament idíl·lic, tracta mots aspectes diversos i reflexiona sobre l'essència de la cortesia, defugint del simple encadenament de consells, cosa que el converteix en una caixa de ressonància de les polèmiques teòriques sobre el model de llengua, el model de príncep o el paper dels cortesans. La utilització de facècies, bromes i acudits és un element bàsic que contribueix al divertiment general i perdonar to, però només pot ser rebuda entre iguals, cortesans prou preparats, perquè la facècia examina l'interlocutor. Això fa que s'elabori una autèntica gramàtica cortesana on detalla la mena de facècies pròpies d'un cortesà i quines són reprovables, de manera que no pot sortir de les pautes generals del bon gust.