Luteranisme |
|
Carles I davant la Dieta alemanya reunida el 1530, escoltant la lectura de la Confessió d'Augsburg, una professió de fe luterana | |
El luteranisme, doctrina de Luter,
es basa principalment en el principi
que la justificació és el fruit de la gràcia de Déu en nosaltres
rebut només per la fe (sola gratia, sola fides), en una
interpretació no ortodoxa, sinó nominalista, segons la qual els éssers
no es poden definir, només es distingeixen segons la seua obra.
Creu que la justícia original va ser connatural en Adam, però que
amb el seu pecat original va corrompre intrínsecament la seua pròpia
naturalesa i la dels seus descendents, de manera que l'home ja no és
capaç, ara, de fer cap obra bona, perquè va decaure la seua raó i va
deixar d'existir el lliure
albir: l'home ja no és responsable des seus actes; està dominat, a
més, per la concupiscència, la qual és sempre pecaminosa. L'home
caigut és inguarible, fins i tot per Déu. La redempció és extrínseca a
nosaltres, ja que va ser realitzada per Crist, que es va posar en
lloc nostre per a pagar la pena dels nostres pecats a la Justícia divina.
La justificació es realitza de manera positiva, imputant la santedat i
els mèrits a Crist, i de manera negativa, cobrint Crist els nostres
pecats, no destruint-los. L'únic acte bo que pot fer l'home és el de al
fe fiducial, és a dir, que creu cegament en la possibilitat de la misericòrdia
de Déu. Per a Luter, els sagraments no tenen raó de ser: només conserva
el baptisme, la penitència subjectiva entre Déu i l'home i el Sopar, en
el qual la presència de Crist en el pa i en el vi (impanació) es
produeix per la consagració i per la fe dels fidels. L'Església com a
institució jeràrquica és pura obra humana i l'única font de veritat
és la Sagrada Escriptura, interpretada individualment sota la
il·luminació divina. Nega les indulgències, el purgatori, la
intervenció dels sants i la validesa de les oracions per als
difunts. L'Església catòlica va convocar el Concili
de Trento per a estudiar els problemes en els dogmes de fe plantejats
per Luter.
Un altre element, secundari, del luteranisme va ser la invitació feta als prínceps cristians alemanys perquè ocupessin el lloc dels bisbes amb l'objecte de dur a terme al Reforma, la qual cosa va portar al complet domini de l'Estat sobre l'Església i, finalment, a l'absorció de l'Església en l'Estat. |