Crítica a Lloaces [AI 8]

FÀBIO: Ni jo li veig tals criats, ni sé que faça tals caritats; no que no tinga ocasió i encara obligació i força de fer-ho per la infinitat de pobres mendicants que vui hi ha en Tortosa, ab esta tan cruel i tan universal fam que és casi en tota Espanya, que van per los carrers tan embotits que és dolor veure'ls, sense una altra llegió de pobres vergonyants que purament pereixen de fam. I sabem que moltes cases no viuen sinó d'herbes i de garrofes, mas no per això veig que es mou a fer caritats més del que solia, o si fa, tan poc que no fa cap a res.

DON PEDRO: No em meravell, doncs, que no emprenga l'obra de la seu, perquè si aqueixa que de dret li és forçada no fa, com farà aquella que és voluntària?

LÚCIO: De dret, tan forçada hi és l'una com l'altra, segons opinió de molts, que de tres parts de la renda dien que la primera ha de ser per a son viure, la segona per a pobres i la tercera per a obrar esglésies.

DON PEDRO: Lo bisbe que vui tenim no es diu don Ferrando de Lloaces?

FÀBIO: Senyor, sí.

DON PEDRO: No és menester desconfiar, que si fins ací no ha fet, hi farà en alguna hora, quan menys vos ho pensareu, que m'han dit que és ric home i tots temps se trau més de cru que del nu, i per altra part no ignora, com a docte que és, al que és obligat fer, i si la vergonya no l'estimula, estimular-lo  ha la consciència.

[Col·loqui primer, JT , pàg.71-72]