El concili de Trento (1545-1563) i la Contrareforma

Va ser fruit del desig de l'Església  per reformar-se, de la pressió imperial, com s'havia demostrat anys enrere (1527) en el sacco di Roma, i per la necessitat ara absoluta de fer front a la Reforma protestant.

Va durar divuit anys, dividit en tres etapes:

Primera (1545-1547): hi van acudit prelats i teòlegs, sobretot espanyols i italians. Hi havia dos corrents, d'una banda l'imperial i els espanyols, que volien que es tractessin primordialment qüestions de reforma dels costums i de disciplina eclesiàstica, que haurien animat a acudir-hi es protestants, i de l'altra el Papa i els italians, que hi anteposaven qüestions de dogma relacionats amb els errors dels heretges. Al final es va arribar a l'acord de discutir els temes alternativament. 

• Es va aprovar que la versió llatina de la Bíblia, la Vulgata, fos l'única autèntica per a l'ús teològic, es va declarar que l'Església era l'única amb dret a interpretar les Sagrades Escriptures, i que tant estes com la Tradició fossin norma de fe.
• Es va decretar que la justificació s'aconsegueix per la fe i per les obres, ja que els mèrits de Crist produeixen els nostres propis mèrits. La gràcia divina és el fonament de la justificació, però la humanitat no està predestinada, gaudeix del lliure albir i, per tant, tots els homes poden salvar-se.
• Es va decretar l'obligació de residència de tots els prelats i altres dignataris 
• Es va iniciar la qüestió dels Sagraments: es van mantenir el set com a mitjans reals de la gràcia divina i es va afirmar la transsubstanciació i la presència real de Crist a Eucaristia.

Segona (1551-1552): de durada molt curta. es van aprovar només els decrets referents a la Penitència i l'Extremunció. 

Tercera (1562-63): van assistir-hi bisbes italians, espanyols, francesos i alemanys Es va discutir el decret dogmàtic sobre la comunió sota les dues espècies, i tot i que es va fixar que sota una sola espècie es rebia Crist sencer amb totes les gràcies, no es va resoldre res concret.

• Es van publicar punts fonamentals sobre el Sant Sacrifici de la Missa.
• Es va proclamar la doctrina catòlica sobre l'Orde sacerdotal, insistint en la qualitat com a Sagrament i en la superioritat del bisbe sobre els preveres.
• Es van formular dotze cànons sobre el Matrimoni, el seu origen, naturalesa, i sacramentalitat; es declaraven només vàlids aquells contrets davant de capellà i dos o tres testimonis, es van reglamentar les proclames o amonestacions i l'autorització dels pares dels contraents.
• Es va publicar un resum de diversos decrets sobre l'existència del Purgatori, la legitimitat i eficàcia de les indulgències  i sufragis  i el culte de les relíquies i dels sants.
• Decrets diversos sobre la necessitat d'una vida ordenada i exemplar dels clergues, la supressió del pluralisme en l'obtenció i recepció de beneficis, es va fixar l'edat per a portar a terme els càrrecs eclesiàstics, es va ordenar que totes les diòcesis obrissin seminaris destinats a l'educació del nou clergat lliure de màcules...

L'autoritat pontifícia va sortir reforçada del Concili i l'Església triomfant, perquè va saber-se oposar al particularisme i subjectivisme protestant. Els cànons tridentins van proclamar l'existència d'una Església, una Veritat i un Text. Els cànons dogmàtics van ser rebuts sense cap oposició pels països catòlics i van ser implantats pels prínceps progressivament, tot i que sí que van trobar oposició les clàusules referents a la disciplina, ja que el poder monàrquic veia traves per part del Pontifici per a exercir tota la seua autoritat.