El concili de Trento (1545-1563) i la
Contrareforma
Va ser fruit del desig de l'Església per reformar-se, de la pressió
imperial, com s'havia demostrat anys enrere (1527) en el sacco di Roma, i
per la necessitat ara absoluta de fer front a la Reforma
protestant.
Va durar divuit anys, dividit en tres etapes:
Primera (1545-1547): hi van acudit prelats i teòlegs, sobretot espanyols
i italians. Hi havia dos corrents, d'una banda l'imperial i els espanyols, que volien que es
tractessin primordialment qüestions de reforma dels costums i de disciplina eclesiàstica,
que haurien animat a acudir-hi es protestants, i de l'altra el Papa i els italians, que hi
anteposaven qüestions de dogma relacionats amb els errors dels heretges.
Al final es va arribar a l'acord de discutir els temes alternativament.
- Es va aprovar que la versió llatina de la Bíblia, la Vulgata, fos
l'única autèntica per a l'ús teològic, es va declarar que l'Església
era l'única amb dret a interpretar les Sagrades Escriptures, i que tant
estes com la Tradició fossin norma de fe.
- Es va decretar que la justificació s'aconsegueix per la fe i per les
obres, ja que els mèrits de Crist produeixen els nostres propis mèrits. La
gràcia divina és el fonament de la justificació, però la humanitat no
està predestinada, gaudeix del lliure albir i, per tant, tots els homes
poden salvar-se.
- Es va decretar l'obligació de residència de tots els prelats i altres
dignataris
- Es va iniciar la qüestió dels Sagraments: es van mantenir el set com a
mitjans reals de la gràcia divina i es va afirmar la transsubstanciació i
la presència real de Crist a Eucaristia.
Segona (1551-1552): de durada molt curta. es van aprovar només els
decrets referents a la Penitència i l'Extremunció.
Tercera (1562-63): van assistir-hi bisbes italians, espanyols,
francesos i alemanys Es va discutir el decret dogmàtic sobre la comunió sota
les dues espècies, i tot i que es va fixar que sota una sola espècie es rebia
Crist sencer amb totes les gràcies, no es va resoldre res concret.
- Es van publicar punts fonamentals sobre el Sant Sacrifici de la Missa.
- Es va proclamar la doctrina catòlica sobre l'Orde sacerdotal, insistint
en la qualitat com a Sagrament i en la superioritat del bisbe sobre els
preveres.
- Es van formular dotze cànons sobre el Matrimoni, el seu origen,
naturalesa, i sacramentalitat; es declaraven només vàlids aquells contrets
davant de capellà i dos o tres testimonis, es van reglamentar les proclames
o amonestacions i l'autorització dels pares dels contraents.
- Es va publicar un resum de diversos decrets sobre l'existència del
Purgatori, la legitimitat i eficàcia de les indulgències i
sufragis i el culte de les relíquies
i dels sants.
- Decrets diversos sobre la necessitat d'una vida ordenada i exemplar dels
clergues, la supressió del pluralisme en l'obtenció i recepció de
beneficis, es va fixar l'edat per a portar a terme els càrrecs
eclesiàstics, es va ordenar que totes les diòcesis obrissin seminaris
destinats a l'educació del nou clergat lliure de màcules...
L'autoritat pontifícia va sortir reforçada del Concili i l'Església
triomfant, perquè va saber-se oposar al particularisme i subjectivisme
protestant. Els cànons tridentins van proclamar l'existència d'una Església,
una Veritat i un Text. Els cànons dogmàtics van ser rebuts sense cap oposició
pels països catòlics i van ser implantats pels prínceps progressivament, tot
i que sí que van trobar oposició les clàusules referents a la disciplina, ja
que el poder
monàrquic veia traves per part del Pontifici per a exercir tota la seua
autoritat.