Comparació i conclusions
Aquí es comparen els textos de Despuig i Martorell. Podem també comparar-los amb el pergamí 145.
| El miracle, segons Despuig | El miracle, segons Martorell | Observacions |
| DON PEDRO: Sàpia-la jo, que molt guste
d'oir los miracles que Déu és servit fer per intercessió de sos sants.
LÚCIO: Vós, senyor, per no parèixer luterà, en res i per res dieu això. DON PEDRO: De tan mala i de tan bestial cosa, ni ésser ni parèixer! Diga senyor Fàbio, son qüento, per mercè. |
CAPÍTULO DIEZ Y SIETE
Del milagro grandioso, hecho por intercession de la madre de Dios en unos cautivos del Cabildo de Tortosa |
Martorell fa una introducció al miracle mitjançant un títol i un subtítol. Despuig insereix la narració dins de la conversa, de tal manera que l'explicació del miracle apareix de forma natural. La narració de Despuig és dialògica, mentre que la de Martorell és una simple exposició. |
| FÀBIO: Molts anys ha que los canonges d'esta seu tenien dos catius en lo pastrim, moros, i com en aquell temps lo forn que dien en la Canonja estava vers la casa de l'Espitaleria, estos catius, per a portar lo pa al palau, aon s'acostuma donar la ració als canonges, passaven per mig de la seu i de la claustra; | Muchos años ha, que los Canónigos desta Catedral tenían dos cautivos Moros en servicio del pastril, y como en aquel tiempo el horno que dizen de la Canonja, estava hazia donde está agora la Espitaleria. Estos cautivos para llevar el pan al Palau (en donde se suele dar la racion á los Canónigos) passaban por dentro de la Seo y del Claustro, | Hi ha canvis d'ordre en les paraules: dos
catius en lo pastrim, moros/dos cautivos Moros en servicio del pastril...
En el text de Martorell hi ha més explicacions: en servicio, hazia donde está agora |
| i perquè veien que la gent d'aquest poble venerava ab gran devoció la imatge de Nostra Senyora que està en l'altar major, també los catius prengueren en ús de fer-li reverència; i així, poc a poc, inspirant-los la divina gràcia, prengueren tanta devoció a dita imatge, que de quiscun dia la suplicaven los delliuràs del cautiveri, prometent-li que si a llurs cases los tornava, ells li enviarien dos pal·lis o davant-altars d'or a honor i glòria sua. | y porque vian ellos que la gente de esta Ciudad veneraban con grande devoción la imagen de nuestra Señora, que está en el Altar mayor, también los esclavos, tomaron por costumbre hazerle reverencia, y desta suerte poco á poco, inspirándoles Dios, tomaron tanta devoción con aquella Imagen, que cada dia la suplicavan los librasse del Cautiverio, prometiéndole, que si á sus casas les bolvia ellos le enviarian dos frontales, de oro, á honor y gloria suya. | Hi ha canvis de paraules: catius/esclavos; inspirant-los la divina gràcia/inspirándoles Dios |
| Segui's que passats catorze anys aprés que foren catius, una nit, despertant-se los dos a una, se trobaren sens los ferros que solien portar en les cames. | Passados catorze años de cautiverio, una noche despertándose los dos á una se hallaron din los hierros, ó grillos que solian llevar; | És sorprenent: Despuig és l'únic que diu que els ferros estaven lligats en les cames. Martorell no en diu res, i al pergamí 145, tampoc. Però és que al pergamí els dibuixa lligats a les mans! |
| Considerant ells i ponderant bé açò, prengueren promptament pa i dos cànters d'aigua, i ab un esquif que, ja ab dos parells de rems, trobaren a la vora del riu, tiraren la volta de la mar, i eixit ab aquella, foren guiats ab bon salvament en Alexandria d'aon eren los dos naturals. Los quals, aprés d'arribats, tenien memòria de la tan senyalada mercè per medi de la sacratíssima Senyora rebuda, i de l'oferta per ells dels dos pal·lis feta. | considerando ellos y ponderando bién esto, tomaron prontamente el pan que pudieron, y dos cántaros de agua, y con un esquife, que ya con dos pares de remos hallaron á la orilla del Rio fueronse hazia la mar, y salidos á ella fueron giados, y llevados á salvamento, llegando á Alexandría, de donde eran naturales, los quales después de llegados, tuvieron memoria de la señalada merced, recebida por medio de la Virgen Santíssima, y de lo que ellos le avian prometido de los frontales. | És curiós l'ús de l'expressió per medi. La resta és una traducció gairebé literal, excepte en el canvi entre sacratíssima Senyora/Virgen Santíssima. |
| Encontinent los feren fer com millor pogueren, i perquè açò no fossen per sos veïns descoberts, no gosaren acomanar-los a mariner ningú que els portàs, mas fabricaren una caixa i posaren dins aquella los dos davant-altars ab un escrit que en efecte deia, ab lletres aràbiques, com, aquells dos catius de la seu de Tortosa, envien aquells dos pal·lis per a servei de Nostra Senyora de la seu. I puix altra millor forma no tenien pe a aviar-los-hi a ella, los lliuraven i suplicaven los guiàs; finalment, [dins de] la caixa molt ben calafatada i empeguntada, arribaren a la platja de Tarragona, la qual aportaren a l'arquebisbe uns pescadors que ab ella encontraren; i aquesta oberta i lo que en ella venia, vist, i la lletra llegida, trametre l'arquebisbe l'un dels dos pal·lis açí, a Tortosa, i l'altre s'aturà per a la sua església de Tarragona. | Encontinente los hizieron hazer como mejor pudieron, y porque desto no fuessen por sus vezinos descubiertos, y de allí castigados, no osaron encomendarlos á ningun Marinero para que los llevasse, mas fabricaron y hizieron una caja, y pusieron dentro della los dos frontales con un escrito en arabigo, que decía como aquellos dos cautivos de los Canónigos de la Seo de Tortosa embiavan aquellos dos frontales, para servizio de nuestra Señora de la Seo; y que pues otra mejor forma no tenían para embiarselos, á ella se los encomendaban y libraban, suplicandole fuesse de su gusto y voluntad guiarlos, y traerlos á Tortosa. Finalmente la c[a]ja bien calafatada y enpeguntada la hecharon á la mar, diziendo: Maria madre de Dios, vos que nos librasteis del cautiverio, y nos trujistes á nuestra tierra sin peligro ninguno, assí como á nosotros nos trujisteis aquí assí lleveys este nuestro rescate á vuestra Iglesia, donde á vos os veneran y honrran. Llegó la caja a la playa de Tarragona y viendola unos Pescadores acudieron a ella, y tomándola, la llevaron al Arçobispo, el qual la abrió y visto lo que venia en ella lo sacó, y embió el un frontal á la Seo de Tortos[a], y el otro se quedaron allí para su Iglesia. | La narració de Martorell torna a ser més explícita: i de allí castigados, fuesse de su gusto y voluntad guiarlos, y traerlos a Tortosa, la hecharon a la mar, diziendo "amria madre de Dios, vos que no librasteis del cutiverio, y nos trujisteis a nuestra tierra sin peligro ninguno, assó com á nosotros no strujisteis áaquí assí lleveys este nuestro rescate á vustra Iglesia, donde á vos os veneran y honrran. Fa la impressió que aquí és Martorell qui fa una elaboració literària. |
| DON PEDRO: Oh, que cosa tan meravellosa! Jo estic molt admirat del que dieu, i no per la dificultat del cas, que a Nostra Senyora molt fàcil li és de recaptar de Jesucrist, fill seu i senyor nostre, aqueixes i majors gràcies, com cada dia les alcança per nostre bé, mas estic, com he dit, admirat que permetés Déu que eixos catius se n'anassen d'ací, aon pogueren, o en una hora o en altra, convertir-se a la fe cristiana i salvar l'ànima, a perill que allà en sa terra la perdrien continuant en sa mala secta. | Aquí hi ha la primera interrupció en la narració que Fàbio esta fent: don Pedro mostra sorpresa; esta interrupció aporta naturalitat al text i facilita l'explicació que segueix, referent a la conversió dels esclaus | |
| FÀBIO: No, senyor, esperau, que més hi ha. Passat, aprés d'açò, algun temps, vingueren a saber, aquestos dos catius, com los dos pal·lis eren arribats ab la forma apuntada, i vist i considerat per ells bé lo miracle tan gran, determinaren de fer-se cristians i anar-se'n a Jerusalem, a visitar la casa santa; i allà, servint a Déu, feren bona fi i guanyaren la corona del cel. | Al cabo de algun tiempo supieron los Moros como los frontales avian llegado á puerto de salvaciòn. Bien mirado esto y ponderado por dichos Moros este grandioso Milagro, determinaron hazerse Christianos, y seguir nuestra santa ley conociendo ellos que era la verdadera, assi se fueron á Jerusalen, y allí se bautizaron, y al fin murieron Christianamente. | Hi ha canvis de paraules, però destaca que, pel fet d'estar inserida l'explicació dins d'una conversa, Fàbio fa una introducció de parla col·loquial. |
| DON PEDRO: Ara reste ben satisfet i content d'aqueixa història i del succés d'ella; no em resta a demanar sinó com estau certificats de tot això. | Segona interrupció de don Pedro | |
| FÀBIO: La principal certitud és la del mateix pàl·lit, que encara que per vui està molt guardat ací en la seu, i sol lo posen lo dia de les relíquies, com a tenint-lo per relíquia; i derivant la memòria d'aquest miracle d'uns altres de que es seguí fins ara, se té per a vui lo pàl·lit per aquell mateix dels catius; més avant té també aquesta església una memòria figurada i escrita en un pergamí fixat en una post, en la qual està escrit tot lo que jo he relatat; la qual memòria aportà de Barcelona, aon havien tramesos los de Tortosa moltes escriptures públiques per una urgentíssima necessitat de guerra que en aquell temps havia en esta terra, un home que es deia Miquel Miravet, notari, fent ell mateix fe com a notari del que sobre açò havia vist i trobat allà en Barcelona, no obstant que ja aleshores veneraven los pal·lis, i el tenien per aquell dels catius, com ara en nostres dies lo tenim. I per concloure, vull dir-vos, que lo que en Tarragona s'aturaren ja està desfet, que casi no n'hi ha memòria, i lo d'ací està com si fos nou. | La certidumbre que deste tan grandioso milagro se tiene, es el tener el mismo frontal hoy en dia en el Asseo, el qual se saca cada año el dia que se enseñan las Reliquias, y se tiene por una dellas, y con raçon. Y mas se halló en Barcelona un auto que narrava dicho milagro, el cual embió mossen Miguel Miravete, Notario a la Ciudad de Tortosa, ò á su Catredal, autenticándolo Estos autos los llevaron allá, como ya tengo dicho por una urgente necessidad de guerra que hubo en Tortosa, porque no se perdiessen las cosas mas memorables desta Ciudad. Por remate deste milagro basta saber que del frontal que estaba, ó con que se quedaron en Tarragona, no ay memoria, y el de nuestra Catredal está tan nuevo como si ahora lo dejasen de hazer. | Aquí Despuig esmenta que el miracle que acaba d'explicar estava fixat en una post, mentre que Martorell no en diu res: això era una forma que se solia fer d'exposar allò que l'església volia recordar als fidels. El concili de Trento encara augmentarà este costum i demanarà que les esglésies tinguin decoració i representacions dels sant si dels miracles, per tal de mostrar, de difondre la doctrina i Tradició, de fer propaganda mitjançant la difusió de les obres de sants i sorprendre i aclaparar els fidels tot mostrant-los obres belles des del punt de vista estètic, però importants des del punt de vista de la significació cristiana. Això és una de les causes del recarregament estètic del Barroc. |
| En este grandioso milagro se ha de notar que
son tres, el uno el librar los cautivos, el otro traer los frontales,
passando tanto mar, hasta tierra de Christianos, el otro convertirse los
Moros á nuestra santa Fé, estando ya en libertad, y tierra.
Estas son las mercedes que nuestra Señora haze a los que habitan en su Ciudad de Tortosa, dar libertad, y acceptar la dadiva, y enpago della dar verdadero conocimeiento de la ley verdadera. Acuerdome aber leydo en Ludovico Blosio, Autor devoto, y espiritual, que es impossible que el devoto de la madre de Dios no se salve. Assi estos cautivos, por ver la devoción que los de Tortosa tenían á la madre de Dios, ellos se la ofrecieron, y tuvieron devoción, librolos trujolos á su tierra, y allí entre Infieles les dió conocimiento, y les alumbró, para que viessen en la tinieblas que estaban, y visto, se conviertieron. De donde vino esto? de aquella devoción que tuvieron á la madre de Dios. Y assí como dize Blosio, fué impossible se condenassen, por aber sido devotos de la madre de Dios. ella nos lo alcance por sus merecimientos, para que toda la vida perseveremos en ella, á honra suya y de su unigénito Hijo. Amen. |
Martorell treu uns conclusions, perquè ha d'explicar la significació del miracle, ha de fer la moralitat. Despuig, en canvi, gràcies a l'ús del diàleg, s'ho estalvia, perquè no ho necessita: deixa que el lector tregui les seues pròpies conclusions. |