El diàleg com a eina ideològica

El diàleg renaixentista és una eina ideològica plena de possibilitats filosòfiques

Ø      Eina ideològica: és un motlle formal

§         Que admet tota mena de temàtiques

·         Gènere propens a fer-se ressò dels conflictes candents del moment:

Ñ        Crítica o lloança d'aspectes de la societat coetània.

Ñ        Comentari de conflictes bèl·lics recents.

Ñ        Defensar projectes polítics.

Ñ        Fer crítica bibliogràfica.

·         De vegades versa sobre temàtiques erudites o de caire religiós etern.

§         Que no pressuposa un tipus de pensament específic.

·         Opció dogmàtica: majoritària, vol que el lector aprengui una veritat sense qüestionar-la. Es relaciona amb la propensió didàctica dels humanistes.

·         Opció doxogràfica: minoritària, dóna opcions divergents, accepta la controvèrsia, permet relativitzar tota mena de dogmes i fins i tot acceptar la diversitat de petites veritats que pot contenir un conflicte.

Ñ        Es relaciona amb la concepció filosòfica de l'individu que s'instal·la al Renaixement: potenciació de la capacitat racional de l'home com a via per a entendre el món i influir-hi, la desmesurada confiança en el saber i en la intel·ligència, la voluntat de rebutjar tota orientació predeterminada, la pretensió de plantejar problemes, més que no pas d'establir solucions definitives.

Ñ        És indicatiu de la mena de civilització que els homes del Renaixement proposen.

A partir de Josep Solervicens. "Epíleg", dins El diàleg renaixentista: Joan Lluís Vives, Cristòfor Despuig, Lluís del Milà, Antoni Agustí. Barcelona: Edicions de l'Abadia de Montserrat, 1997, pàg. 215-223.