El diàleg com a eina ideològica
El diàleg renaixentista és una eina ideològica plena de possibilitats filosòfiques
Ø
Eina ideològica: és un motlle formal
§
Que admet tota mena de temàtiques
·
Gènere propens a fer-se ressò dels conflictes candents
del moment:
Ñ
Crítica o lloança d'aspectes de la societat coetània.
Ñ
Comentari de conflictes bèl·lics recents.
Ñ
Defensar projectes polítics.
Ñ
Fer crítica bibliogràfica.
·
De vegades versa sobre temàtiques erudites o de caire religiós
etern.
§
Que no pressuposa un tipus de pensament específic.
·
Opció dogmàtica: majoritària, vol que el lector aprengui
una veritat sense qüestionar-la. Es relaciona amb la propensió didàctica dels
humanistes.
·
Opció doxogràfica: minoritària, dóna opcions
divergents, accepta la controvèrsia, permet relativitzar tota mena de dogmes i
fins i tot acceptar la diversitat de petites veritats que pot contenir un
conflicte.
Ñ
Es relaciona amb la concepció filosòfica de l'individu que
s'instal·la al Renaixement: potenciació de la capacitat racional de l'home
com a via per a entendre el món i influir-hi, la desmesurada confiança en el
saber i en la intel·ligència, la voluntat de rebutjar tota orientació
predeterminada, la pretensió de plantejar problemes, més que no pas
d'establir solucions definitives.
Ñ
És indicatiu de la mena de civilització que els homes del
Renaixement proposen.
A partir de Josep Solervicens. "Epíleg", dins El diàleg renaixentista: Joan Lluís Vives, Cristòfor Despuig, Lluís del Milà, Antoni Agustí. Barcelona: Edicions de l'Abadia de Montserrat, 1997, pàg. 215-223.