Les lligadures dels esclaus

Els esclaus del Miracle de la Seu porten grillons. Ara bé, no hi ha unanimitat sobre el lloc pel qual estan fermats, ja que mentre que Despuig considera que estan fermats en les cames, Martorell no en diu res i el pergamí interpreta que els porten a les mans, ja que no ho diu, però els dibuixa.

Este petit detall és interessant des de dos punts de vista. En primer lloc, per estètica de la recepció, perquè això és la demostració evident de les teories d'Ingarden[1], que diu que, mentre que els objectes representats d’una obra científica són judicis genuïns, o sigui, universals, inequívocs i determinats, els de l’obra literària d’art tenen aspecte de realitat, però no queden marcats amb este caràcter genuí, i per això l’obra literària d’art és una formació esquemàtica plena de punts (o llocs) d’indeterminació que queden eliminats quan es fa la concreció, que consisteix a omplir l’esquema i eliminar-ne els punts d’indeterminació. Estes concrecions són individuals i diferents entre elles, de manera que l’obra literària d’art es distingeix de les concrecions sorgides de cada lectura individual. És evident que Despuig i la persona que ha fet la còpia del manuscrit (el manuscrit 145  és setcentista, només és una còpia del manuscrit autentificat) han fet una lectura diferent. Martorell, per la seua banda, no en diu res. 

En segon lloc, això ens planteja preguntes: Per què diu Despuig que estaven lligats a les cames? Per què, si Martorell copia Despuig, se salta la frase? No seria possible que la recepció del text fos a la inversa, que Despuig hagués copiat Martorell?