Retòrica

La retòrica és l'art de parlar bé. 

• S'anomena art perquè per mitjà d'unes determinades regles preparar l'orador per a parlar bé.
• S'anomena de parlar, és a dir, d'expressar per mitjà de mots els objectes concebuts; perquè de la mateixa manera que l'art de la pintura prepara el pintor per expressar els objectes per mitjà de les línies i dels colors, l'art de parlar prepara l'orador per a expressar-se per mitjà dels mots, escrits o parlats.
• S'anomena de parlar bé, o perfectament, o bellament, perquè la retòrica pertany a les belles arts; verament és propi d'aquestes representar amb bellesa els objectes concebuts.

n.b.1. La retòrica es diferencia de la gramàtica en el fet que la gramàtica ensenya a parlar correctament, a fer que a cada veu hom li atribueixi la deguda inflexió en conjugar-la o declinar-la, a fer que les regles de la sintaxi i de la prosòdia i altres matèries semblants siguin escrupolosament servades d'acord amb la norma d'aquells qui han parlat o escrit correctament; per això, la gramàtica és diversa segons les diversitats nacionals. La retòrica suposa certament la gramàtica, però va més enllà; en efecte, ensenya de quina manera cal emprar els mots amb vista a fer que els objectes que volem significar, els signifiquem realment, i que els signifiquem de tal manera que  siguem entesos pels altres, que o bé llegeixen els nostres escrits o bé ens senten parlar. Per això la retòrica és única per a totes les nacions, i les seues lleis són generalment universals.

n.b.2. Els antics circumscrivien la retòrica a l'art de la persuasió. Aristòtil (Retòrica, 1.355 b) la defineix com "la facultat de veure teòricament allò que en cada cas és apte per a persuadir". Quintilià (Institutio oratoria, II, XV, 38) la definí com a "scientia bene dicendi", és a dir, "la ciència del ben parlar"; és en este sentit que l'entenen tothora els contemporanis.

De Jaume Medina, "El diàleg", dins L'art de la paraula. Tractat de retòrica i poètica. Barcelona: Proa, 2000. Col·lecció "Biblioteca Literària. Estudis", núm. 1. Pàg. 57-58