Versemblança i veracitat
El poeta -Aristòtil es refereix sobretot a l'autor de tragèdies- no ha d'expressar allò que ha esdevingut, sinó allò que podria esdevenir. L'historiador i el poeta no difereixen per parlar en vers o en prosa, sinó perquè l'historiador explica les coses esdevingudes (se li demana veracitat), mentre que al poeta se li demana versemblança i ha de ser més creador de faules que de metres, perquè no se li exigeix que els fets hagin ocorregut. La poesia explica les coses en universal, mentre que la història les explica en particular.
Les faules poden ser simples o complexes, però sempre cal que la trama estigui ben lligada, que les accions siguin conseqüència de les anteriors o probables, és a dir, que sigui versemblant i un text coherent i cohesiu, la qual cosa representa un atac al deus ex machina que s'empra de vegades per resoldre atzucacs en una obra.