Joan Boscà (c. 1487/92-1542)

Escriptor barceloní, es va formar a Castella amb Lucio Marineo Sículo. Va participar en l'expedició a Rodes i va ser preceptor del duc d'Alba. Va tenir amistat amb Garcilaso de la Vega, Hurtado de Mendoza i Andrea Navaggiero. Va formar un cercle literari castellanitzant a Barcelona.

Amb la imitació directa dels metres italians (l'endecasíl·lab al sonet, el tercet, l'octava reial...) és l'iniciador d'una gran revolució a la lírica espanyola, que va introduir, poc abans que Garcilaso, l'expressió de la intimitat del poeta i una actitud idealitzadora, platònica, i contemplativa davant la naturalesa. La seua lírica s'agrupa en tres llibres, el primer en metre tradicional castellà, i el segon i el tercer amb metres italians, influència de Petrarca i sobretot d'Ausiàs March (Epístola a Mendoza, Octava Rima, Hero y Leandro...).

La seua traducció de Il cortegiano de Baldassare Castiglione el 1534 és una prova del seu domini del castellà. El 1543 van aparèixer les seues poesies reunides amb les de Garcilaso. En català només se li coneix una cobla esparsa.

Enciclopèdia Salvat. Barcelona. Salvat Editores SA. 1984