La imitació de la poesia d'Ausiàs March

Una altra de les innovacions de la lírica renaixentista va ser l'intent de modernitzar la poesia d'Ausiàs March, que va tenir quatre vies:

1- Aspecte formal, del cercle del duc de Calabria: modernitzar el decasíl·lab català, amb una cadència italianitzant, però no tingué continuïtat.

2- La via filològica del cercle de l'almirall de Nàpols Ferran de Cardona, que pretenia fer una edició correcta a partir dels millors manuscrits.

3- La via neoplatònica dels cercles cortesans barcelonins: constata que March era llegit i cantat i concebia l'amor de manera angelical.

4- La via espiritual, un pas més endavant que el platonisme: l'amor humà es transforma en amor diví, és una derivació del neoplatonisme cap a la teologia.

Cap als anys vuitanta s'inicia una nova etapa de difusió de March amb la reclusió a la poesia de certamen: March ja no interessa per les seues sentències i dictats, sinó com a símbol de fidelitat a la llengua catalana -i no a la valenciana. L'apropiació de March al català fou total, en dues etapes primer amb una lectura neoplatònica de Boscà i després amb una lectura teològica de Joan Pujol. Al final, havia acabat simplement representant la llengua catalana i, amb el barroc, havia deixat de ser un model clàssic.

De J. Solervicens i E. Duran. Literatura catalana moderna I. Barcelona, 2000.ECSA/UOC.