Lluís del Milà i Eixarc

València (c. 1500-1561) va ser un virtuós de la viola de mà i de la literatura, autor de poesia italianitzant i tradicional, bon prosista, devia ser un perfecte cortesà, potser a la Cort de Germana de Foix. És autor d'un llibre sobre la viola de mà , El maestro (1536) i d'un primer intent de pautar l'entreteniment de la societat cortesana, el Libro de motes (1535). 

És també autor d'un diàleg bilingüe en català i castellà, El cortesano(1561), en el qual recrea en la ficció la cort del Palau Reial de València de la lloctinent general Germana de Foix i del seu marit, Ferran d'Aragó, duc de Calàbria, a manera d'adaptació del diàleg Il cortegiano de Baldassare Castiglione, escrit pensant en un públic que coneix l'obra. Els interlocutors són cortesans i criats -que són els que parlen català, juntament amb la dona de Ferrandis d'Herèdia-. En el diàleg s'especifica la manera de comportar-se dels perfectes cortesà i dama de cort, però no teòricament, sinó amanint-ho en les pràctiques perquè el lector en tragui les conclusions. El tema central són les facècies i l'humor a la cort, fins i tot de temàtiques obscenes, però amb gràcia. Vol demostrar que són temes que es poden tractar, si es fa amb enginy i elegància. 

J. Solervicens i E. Duran. Literatura catalana moderna I. Barcelona: ECSA/UOC , 2000.

 J. Solervicens. Renaixement a la carta. Barcelona: Eumo Editorial, 1996, col·lecció Escolis, núm. 4. Pàg.198.