Els orígens de Catalunya [AI, 29]

[DON PEDRO]: Molt m'he folgat, senyor Lúcio, d'oir lo que ens haveu dit en taula de la conquista de Catalunya, és a saber, qui foren los primers que en ella vingueren aprés de la general destrucció d'Espanya aconteguda en temps de don Rodrigo, últim rei dels godos; qui fonc Otger Golant Catalónio, ab aquells nou barons magnats ordenats per ternes; i quins foren aprés los que sobrevingueren i donaren conclusió a total l'obra començada, que fou l'emperador Carlomagno, rei de França; i que sentiu del nom de Catalunya, ço és que, abans d'Otger Golant, se deia Gotalània, i que corromput lo vocable se vingué a dir Catalània, i aprés, més corromput, Catalunya, fundant-nos ab lo que diu Amandro Riaxerenxe  en la seva corònica, ço és, que per los gots i alans se nomenà Catalònia una part de la província de Tarragona, com també ho afirmen la major parts dels autors espanyols, així antics com moderns; i que per ço, Otger, de la província d'Otger prengué lo renom, segons los romans ho pratigaven. I teniu donades autoritats de tot açò que, cert, m'han deixat satisfet, i finalment tinc enteses moltes coses d'aquest Principat que jo mai havia oïdes, ab què de veritat he folgat en tot estrem. Mas no he acabat bé d'entendre què és lo que sentiu de les primeres institucions de Catalunya, ab aquelles novenes a imitació dels nou coros dels àngels que lo mateix Carlomagno dien que ordenà, i Luís rei de França, son fill, aprés complí, que par que siau passat per açò com gat sobre brases, i cosa tan ben feta con fonc aquella i tan singular que no es troba semblant en lo món, no voldria que tan senzillament se tractàs. Deman-vos, senyor, de mercè, que tot lo que en açò sabeu, i tot lo que d'açò creeu, nos ho digau al senyor Fàbio i a mi, que folgarem infinit d'oir-vos.

LÚCIO: La negligència de la nació catalana en escriure i en guardar les coses contengudes en Catalunya és estada tan gran que no té par en lo món, i així [no em] meravelle si los de Tortosa han deixat perdre per descuit tantes excel·lències com he contades, puix són també catalans, que és forçat que los tests semblen a les olles. [...] la llengua catalana no té tanta abundància de vocables e térmens per a dir fàcil i elegantment lo que vol dir-se com la llatina, no obstant que los que té són de molt gran eficàcia, i la llatina, ab què poguera remediar-se aquesta falta, era de pocs apresa en los temps atràs per no ésser tingudes les lletres en lo que los romans en lo temps de sa prosperitat les tingueren; 

[...] Segonament, perquè dien, i jo també ho he llegit, que en lo temps del rei Jaume se posà foc en l'arxiu real de Barcelona [...] 

Tornant al propòsit i a tractar de les novenes, dic que tinc jo per a mi per cosa certa que passà en veritat lo que d'elles se conta, i açò  per tres raons; la primera i fundamental és perquè trobam i veem ralment i de fet, en Catalunya, tots los senyors d'aquestes novenes en peu, ço és, dels Nou Barons, dels Nou Comtes, dels Nou Vescomtes  dels Nou Varvassors, que essent com és així, per què no voler-ho creure?; és negar la veritat per nostres propris ulls mirada. [...]  

[...] Doncs en açò de les d'estes novenes de què tractam, són-hi tan complidament com en altres coses puguen ésser, perquè com he dit, veem a l'ull lo que llegim en escriptura, i també sabem que quan lo rei donà privilegi de baró ad algun cavaller en aquest Principat diu així: que li dóna tal i tanta autoritat i preeminència com té qualsevol dels Nou Barons de Catalunya. Par-vos, senyor, que és aquesta important conjectura?

[Col·loqui sisè, JT 191-195]