Resum del quint col·loqui
El col·loqui es desenvolupa dins de casa perquè el tema a tractar és delicat, la guerra civil catalana ocorreguda entre 1462 i 1472 i és de suposar que a l’època, vuitanta anys després, encara havia d’haver-hi ferides no curades i convenia tractar el tema en la intimitat, sense que hi pogués haver cap persona que fes el xafarder o intentés entrar en la conversa. Aquí no intenta fer història -el mateix Lúcio ens ho ve a dir, dient que “només tractarà les causes, perquè lo discurs de la guerra seria infinit”-, sinó fer una apologia a favor del pactisme i contra l'absolutisme.
El col·loqui s’inicia de
bon matí amb un elogi a la virtut de matinar per part de Fàbio
("barba banyada pren l'eixuta") i amb una sol·licitud
de don Pedro a Lúcio perquè li expliqui la guerra civil catalana, ja que els
cronistes tracten malament, de deslleials, rebels, comuners... els catalans,
cosa que Lúcio diu que fan per llagotejar el rei.
Acusa de la guerra la reina dona Joana Enríquez, segona muller de Joan II, i mare de Ferran II,de ser la principal causant de la guerra, ja que volia que son fill fos el rei en comptes de Carles de Viana, fill del seu marit i de la seua primera esposa, Blanca de Navarra . D'una banda, fa una abrandada defensa del pactisme enfront de l'absolutisme que s'estava imposant, i en segon lloc defensa el tracte humà entre el rei i els seus súbdits, es adir, que el rei ha de ser rei, però no un tirà. Acaba el tema amb una identificació clara entre Lúcio i Despuig. Per acabar, surten de casa a dinar i a beure en algun hostal.