Identificació de Lúcio amb Despuig [AI 27d]

DON PEDRO:  Voldria que em diguésseu si vostre pare o avi, en fin, de vostre llinatge, que en aquella temporada se trobà, seguí el rei o el regne?

LÚCIO: Ja sé a on tirau; vós me voleu confessar. Puix haveu de saber que seguí lo rei, i era mon avi. La causa fou aquesta; que era ell nebot de don Lluís Despuig, maestre de Montesa, aquell tan gran privat del rei  don Alonso, de qui tan particular memòria fa Panòrmita en lo llibre De dictis et factis, lo qual fonc, com crec que hauríeu vós, senyor don Pedro, oït en vostra València, tan senyalat home i tan singular que deixà renom de bon mestre, i aixís l'anomenen encara per vui en tot lo Maestrat de Montesa; i aquest mestre don Lluís acomanà la fortalesa de Penyíscola, que aleshores estava per la religió de Montesa, ad aquell mon avi, lo qual per aquella causa hagué de residir en aquella concurrència  de guerra allà, a servei del rei, perquè lo maestre, com haureu tots entès, seguí i serví el rei en persona i casa, singularíssimament; i fonc capità general de la reina dona Joana i del príncep don Ferrando quan los assitià lo comte de Pallars, com a capità general de Catalunya, en Gerona, aon ell mostrà molt clarament lo valor de sa persona quan los enemics entraren en la torre de la iglésia major, en la qual estava retirada la reina, per una mina que havien feta, fent-los retirar ab gran esforç per la mina avant, deixant-ne morts molts d'aquells; i també en la presa del castell d'Amposta fonc ell lo primer qui a força d'armes entrà en lo castell. Perquè cregau, senyor, que va tot sens passió, i que l'interès del defensar causa pròpria no m'ha fet dir lo que he dit, sinó lo trobar que passa així lo negoci ab real veritat.

DON PEDRO: Par-me que es deia aqueix don Bernat Despuig.

LÚCIO: No, senyor, sinó don Lluís. Bé n'hi ha hagut que es digué don Bernat i fonc nebot del primer, que encara l'he jo alcançat i conegut, també notable persona, a qui lo rei Catòlic trameté per ambaixador al papa, en lo qual càrrec se senyalà i se mostrà persona molt principal, molt sàvia i de valor.

[Col·loqui quint, JT 188-189]