Final del col·loqui quint: hora de dinar i beure  [AC 28]

DON PEDRO: [...] I perquè m'ha vingut ara a la memòria una altra cosa sobre açò, que jo desige no menys saber-la que qualsevol de es altres, m'haveu, senyor, de fer mercè de dir-la i ab ella acabarem esta plàtica i anar-nos hem a dir, que de missa per ara no en cal parlar, que ja són tocades les dotze, i és si seguiren, tots los catalans, unànimes l'empresa contra lo rei o s'hi adherí ab ell alguna part del regne.

LÚCIO: Tots unànimes, a la fe [...], salvo sis o set persones principals [...]. [...] per ço és raó que cregam que lo que feren los catalans fonc ben fet, puix tan fonc remirat i per tan sàvies persones i tan destres en coses de punt d'honors, determinat.

[...]

LÚCIO : Deixem-nos de raons i anem a beure, que ja passa l'hora i fer-nos ha més profit que tot això.

[Col·loqui quint, JT 189-190]