Elogi del pactisme i contra la tirania [AI 27c]

LÚCIO: A la fe, en açò; i lo rei, considerant que per mal consell i haver volgut fer los negocis ab violència i demesies, era passat per tan grans treballs i fatigues, tractà d'allí avant els catalans ab tant amor i respecte que no pareixia entre ells rei, sinó companyó e igual a ells. I d'açò vingué que se li tornaren aficionar en tanta manera que, en la guerra que tantost sobrevingué al rei contra los francesos per lo condat de Rosselló, féu lo Principat, i tots los particulars d'aquell, tant esforç i mostra de si que, a pesar dels francesos, socorregueren el rei, que dins Perpinyà estava assitiat per ells, fent retirar los enemics fins a Narbona. Mirau quant pot fer i quant fa més un príncep ab sos vassalls tractant-los ab amor que no ab rigor.

[...]

LÚCIO: Ell estava en lo cert i per ço, creeu-me senyors, que fan tractar com a hòmens si volen servir-se los prínceps d'ells com a hòmens. [...]

[...]

LÚCIO: [...] i creeu-me altra vegada, que lo rei ha de ser rei i no tirà [...], i lo regiment ha de ser ab regla dreta [...], i ha de guardar lo que promet també, i així Aristòtil, molt saludables, li diu "Alexander, serua pacta" [...]. Aprés, ja veeu de quanta importància fonc lo trencar de la paraula en la presa del príncep feta en Lleida; més avant, treure'l de Principat, a ell i als que foren presos ab ell, contra constitucions i privilegis; lo rómper també les capitulacions fetes entrant lo rei en Catalunya contra lo promès i jurat, i finalment lo llevar-li aprés, al príncep, ab tan leja forma, la vida. Són coses aquestes molt terribles, espantoses e incomportables.

FÀBIO: Sí són, cert, i mai tal jo havia oït ni cregut.

LÚCIO: E aquí, senyor Fàbio, si en esta terra os donàveu a legir, los que són hòmens honrats, sabríeu primerament [...] per ço, d'ací avant obriu los ulls i llegiu tostemps que pugau, que no danya a res lo saber de les coses passades, ans aprofita molt [...].

[Col·loqui quint, JT 186-187]