Resum del segon col·loqui

Podem pensar que l’època en què es desenvolupa és al maig o al juny, perquè inicia el col·loqui amb l’excusa que és després de dinar i, com han menjat massa i encara no és època de fer la sesta, la migdiada -és a dir, encara no han arribat a l'estiu, però pel que parlen sembla ser que estan en l'època de l'any que el dia ja és llarg-, decideixen donar una volta per la ciutat per pair el menjar i, finalment, sortir-ne per alguna de les portes, a veure el camp. L’excusa per acabar-lo és que es troben uns coneguts de don Pedro, que el saluden i els interrompen la conversa.

Els temes tractats en este col·loqui són bàsicament de dos menes: en primer lloc, temes polítics d’interès general, i en segon lloc, temes de caràcter local.

Entre els primers, destaquen les disputes entre catalans i castellans, com el rebuig que Lúcio fa de la fama de gasiveria que els castellans atribueixen als catalans, l’afirmació que els castellans no són millors, ni de molt, que els catalans, sinó que són autosatisfets, de caràcter absolutista, poc dialogants i poc negociadors, mentre que la monarquia catalnoaragonesa era pactista. També es queixa perqu els historiadors castellans manipulen la història, ignorant les gestes i conquestes de la Corona d’Aragó –també dels regnes de Navarra i Portugal-, que s’atribueixen descaradament.  També explica com la Corona d’Aragó és la Confederació entre els regnes d’Aragó i el Principat de Catalunya –dóna per entès que també de València i de Mallorca-, és a dir, que són diversos regnes units perquè comparteixen un mateix rei, però amb certa autonomia, tot i que no es podien separar. Per acabar amb els temes polítics de caràcter general, reivindica l’espanyolitat dels regnes de Navarra, Aragó i Portugal, tot diferenciant-los dels castellans, és a dir, que nega la identificació que ja aleshores es feia entre Espanya i Castella.

Quant als segons, de caràcter local, explica la conquesta de Tortosa per Ramon Berenguer IV, ajudat pels genovesos. És digne de destacar l’explicació de les tàctiques militars i el catàleg de les naus: des de l’u de juliol de 1148 van entrar les naus a la ciutat i dos dies més tard van assetjar la Suda, on s’havien refugiat els moros, durant sis mesos, fins al trenta de desembre de 1148, que es van rendir; hi van entrar reomplint el vall de les muralles i, pel que fa  les naus, ens donen una idea de la importància del riu, ja que hi van venir 260 vaixells, dels quals 83 eren galeres. També explica que els quatre principals cavallers que van intervenir en la conquesta foren Guillem Ramon de Montcada, Pere de Sentmenat, Roger Despuig –avantpassat de Cristòfol Despuig, és clar- i Berenguer de Pallars. És molt interessant la descripció del repartiment de la ciutat i el catàleg dels béns donats a cadascun dels cavallers, sobretot quan explica que a Roger Despuig se li va donar la casa al costat del la porta de la Rosa –el palau Despuig, situat a l’actual carrer de la Rosa, on avui hi ha ubicada la Biblioteca Popular Infantil-, el castell i el lloc de Paüls –el poble de Paüls- i la Torre de Llaber –coneguda avui dia com la Torre d’en Corder- situada a uns cinc quilòmetres de Tortosa, al marge dret del riu Ebre, de la qual en parlaré més endavant. Per acabar, explica què se n’ha fet d’estes famílies.