La conquesta de Tortosa [AI 15b]

LÚCIO: Les coròniques del comte Ramon Berenguer del comte Ramon Berenguer tracten que mossèn Guillem Ramon de Montcada i mossèn Pere de Sentmenat foren los primers que saltaren en la murada i per ço guanyaren corona mural, per lo qual los donà, lo compte aprés, los dos dels tres castells. Mas la corònica dels genovesos, que de la presa de Tortosa i d'Almeria tracta, diu que la Suda no es prengué per a força d'armes, sinó a partit d'esta manera: que com los moros hagueren perduda a ciutat i es foren recollits en la Suda, enviaren a demanar socorro a tots los altres moros de València, d'Aragó i encara de Catalunya, que també n'hi havia molts; i com aquest socorro, encara que ofert los fos, no venia; i los cristians no paraven de combatre'ls contínuament i ab grans porfia, deslliberaren tractar aquest partit; ço és, que, si dins quoranta dies no els arribava lo socorro que esperaven, ells donarien los castells de la Suda al comte, ab què tots los moros que se'n volguessen anar a viure en altres parts no pogueren ésser detinguts; i per a major seguretat d'açò, donaren los moros, en reenes, cent persones d'entre els principals al comte. I com lo socorro que esperaven mai vingué, donaren los castells al comte segons estava pactat. Açò conta, com he dit, la corònica dels genovesos. No sé qual opinió tinga per més segura, bé que quan en la presa de la ciutat tos concorden que fonc a força d'armes. La corònica del comte, que d'esta jornada parla llarg, diu que quatre cavallers igualment guanyaren corona mural en la presa de Tortosa, perquè junts l'assaltaren per la murada que vui va de la torreta prop lo castell fins a Sant Domingo, i que, combatent, arribaren fins a la casa que deien de la Suda, situada en lo carrer que encara per a vui li diuen la Suda, la qual casa és en estos dies d'un particular que es diu Llorenç Gomis, i que en lo cantó de la mateixa casa, en lo pany de la paret que mira vers la porta del castell, que leshores era tot una plaça, manà posar lo comte les armes d'aquests quatre cavallers, que també li eren capitans, esculpides en pedra, com per vui encara hi han.

FÀBIO: Jo les hi he vistes, allí, prou vegades, però par-me que les han mudades en la frontera d'aqueixa mateixa casa.

LÚCIO: Així és ver.

DON PEDRO: I per que les han mudades?

LÚCIO: Perquè l'amo de la casa ha volgut reedificar-la i, per a ben fer-ho, ha determinar derrocar tota la paret frontera i l'altra del  costat aon estaven les armes; i, perquè per a vui ja no hi ha plaça aon elles estaven, com abans n'hi solia haver, sinó que hi ha un carreró estret que puja a la costa dels 
Capellans vers les finestres del castell, ab parer i voluntat del comte d'Aitona i des altres cavallers de qui és interès, ha fet posar les mateixes armes en la paret frontera com ara estan, encara que lo mestre, per error, ha posat les del Sentmenat al costat de les de Montcada, que havien de posar-les les darreres, segons que abans estaven.

FÀBIO: Poc importa això.

DON PEDRO: Ans importa molt, que no sens fonament estaven d'aquest modo posades.

LÚCIO: Té raó lo senyor don Pedro, però així estaran per ara.

DON PEDRO: Senyor, qui foren, per vostra vida, eixos quatre cavallers?

LÚCIO: Lo primer fonc mossèn Guillem Ramon de Montcada, lo qual també fonc en aquesta empresa capità general del comte i un dels més importants capitans que són eixits de la casa de Montcada; lo segon, mossèn Berenguer de Pallars; lo tercer, mossèn Roger Despuig; lo quart i darrer fonc mossèn Pere de Sentmenat.

DON PEDRO: L'haçanya fonc, per cert, molt senyalada i singular, i no fonc en poc tinguda per lo comte de Barcelona, puix valgué que tan ferma i durable memòria se'n fes ab eixes armes que féu esculpir.

LÚCIO: Ni tampoc fonc al galardonada, que al Montcada donà la tercera part de la ciutat, l'un dels tres castells; i al Pallars donà lo lloc d'Ossera; al Despuig, lo castell i lloc de Paüls i la torre de Llaber, i una casa dins de la ciutat, junt al portal de la Rosa, la qual, ab la torre, encara posseeixen per a vui los d'aquell nom, si bé que la casa dos vegades és eixida d'aquell poder per certes coses, però finalment ella hi és tornada i, per a vui, com he dit, la posseeixen; al Sentmenat donà l'altre dels tres castells de la Suda i lo castell i lloc de Casles, a qui vui dien Carles  i tots estos castells i llocs són dins los termes generals de Tortosa.

FÀBIO: Què voltes fa lo món! Lloat sia tostemps lo nom de l'omnipotent Déu! Veus ahí que d'aqueixes quatre cases de cavallers, tan honrades, ja no n'hi ha sinó un[a] en esta ciutat, que és la del Despuig. Molt bé haveu dit, senyor Lúcio, vós, que no hi ha res ferm ni de durada.

[Col·loqui segon, JT 101-104]