El concepte d'Espanya [AI 14c]

LÚCIO: Que tots són casi d'esta manera, que per no publicar la glòria dels espanyols que no són castellans, celen la veritat, i per fer gloriosa la sua pròpria nació no dubten d'escriure matèria; [...] Mas mirau Florián d'Ocampo, que ab tota sa autoritat i gravetat no ha dubtat de dir en les sues històries, a son propòsit, que lo rei don Felip, pare de l'emperador don Carlos, fonc rei d'Espanya perquè era de sola Castella, no mirant l'autoritat del rei catòlic don Fernando, que leshores regnava en los regnes d'Aragó i de Granada, i al rei don Manuel, que regnava en Portugal, i al rei don Joan de Labrit, que regnava en Navarra, que són tots estos regnes la major part d'Espanya. I també casi tots los historiógrafos castellans estan en lo mateix de voler nomenar a Castella per tota Espanya.

[...] 

LÚCIO: [...]  I què pensau, senyors? La major part dels castellans gosen dir públicament que aquesta nostra província no és Espanya i, per ço, que nosaltres no som verdaders espanyols, no mirant, los pecadors benaventurats, quant gran engany reben, i quant ignorants són, i quant cegos d'enveja i malícia van, que aquesta província no sols és Espanya, mas és la millor Espanya i, en tot temps i per totes les nacions que ací són arribades, per tal tinguda. Si prenen los temps antics més antics, quan se digué Espanya Celtibèria, invictíssima gent i en tot extrem bel·licosa; si en lo no tan antic, quan se digué Espanya Tarraconensis, o en Citerior Espanya, una flama de guerra contra i en favor de romans, i fonc la força i potència sua per a domar les restants províncies de la mateixa Espanya  altres fora d'ella; si ara la prenem, en lo modern temps, quina província espanyola per mar i terra ha fet millor mostra de si que aquesta que és vui la Corona d'Aragó, i especialment nostra Catalunya? Açò és tan clar i tan notori que no hi ha home que gens lletrat no sia que [ho] ignore. Ni tampoc ho ignoren los castellans, mas, per no donar-nos lo que és nostre, o sols ho volen ignorar, mas volen-ho negar. Ara, Déu sap si són causa ells de molts mals que no serien en lo món si ells no  fossen. [...]

[Col·loqui segon, JT 92-98]